Fores de joc

No deixa de ser penós enderrocar. Sempre hi ha un sentiment que et carregues una mica d'història, destrueixes un esforç passat, crees runa innecessària. I enderrocar un edifici nou que, a més a més, era una bona arquitectura, remou les entranyes i fa pensar si realment seguim essent tan rics com per destruir patrimoni construït. Però, per sobre de qualsevol consideració sobre aquest tema en concret, i en general sobre les actuacions al camp de l'illa, s'ha de prioritzar, sempre, la igualtat d'oportunitats pels que actuen, construeixen, a les zones rurals i a tota l'illa, fent complir estrictament la norma en vigor. No pot ser que el noranta cinc per cent de la gent faci les coses bé, patesqui les demores de l'administració, estigui anys esperant una llicència, construesqui i acabi tot el procés remugant, però dins del camí de la norma i, per contra, arribi un promotor (amb molts doblers, que crearà molta riquesa, molts llocs de feina, un hotel molt guapo, obert tot l'any, com deien de l'Insotel, abans de l'obertura), es trobi un polític poc fi, construesqui el que li dona la gana i guanyi el partit. La norma és igual per a tots. Complir-la ha de ser, inflexiblement, igual per a tothom. I si està mal feta, o no és adequada, o s'ha demostrat inoperant, s'ha de modificar legalment, amb el màxim de participació, amb el màxim de consens, i que tothom obtengui les llicències amb els mateixos terminis.

Sortosament, però també, desgraciadament, Binifadet va acabar bé. Es important valorar els procediments del Consorci del Sòl Rústic i agrair la seva feina difícil i callada, per repartir una mica de justícia constructiva al camp de Menorca. Ciutadella hauria d'entrar al Consorci per completar la coherència de l'entitat i començar a creure, fer-nos veure als menorquins, que tenim una illa on es fan les coses bé i és un lloc de mirada unitària en l'ordenació del territori. També cal reconèixer la feina dificultosa i complexa dels tècnics municipals. Professionals que dediquen esforços per ser coherents i interpretar la norma de la mateixa manera per a tothom. Ja no és necessari que els nous polítics es dediquin a fer feina d'urbanistes a nivell d'illa o de tècnics a nivell municipal, aquells temps de manca de personal especialitzat, d'haver de tirar cap avant projectes i no tenir serveis tècnics adequats, ja ha passat a la història, pensava.

Torralbenc torna a ser un gol que s'ha materialitzat en fora de joc. Prest veurem els resultats d'inspeccions i informes i podrem opinar millor. Però, de moment, resulta vergonyós que determinades veus, que no saben o no tenen la informació adient, escampin per tot arreu que Torralbenc és l'exemple a seguir. L'exemple a seguir per obtenir una llicència ràpida. Coneixent prou bé els mecanismes urbanístics, sabent les complicacions dels processos, tenint coneixement de les obres realitzades, Torralbenc no pot ser, en absolut, cap exemple d'honradesa municipal. Si no es canvien les normes, que de moment no s'han canviat, com ja he dit, és impossible que Torralbenc hagi estat un procediment exemplar. En tot cas, exemplar quant al que no s'ha de fer, si creim que tothom ha de ser igual en el compliment de les normes establertes. Ara no parlam de com ha quedat estèticament (sempre opinable), com ha resultat des del punt de vista funcional (sempre hi ha un pressupost que limita), si és o no un model (Binigaus Vell, Binissaida, Finca Atalis, etc. no estan malament), ara, valoram un procediment. No es pot confondre desig i realitat. No es pot justificar un fi obtingut per qualsevol mitja.

Les rotondes de la carretera general que ens van mostrar en les sessions amb la Conselleria de Mobilitat estan fora de joc per altres motius. Potser la percepció exacta d'aquestes creacions, que es desdiuen del to ben acceptable i extensament acceptat de la remodelació de la via principal de l'illa, sigui que estan fora de context. Aquest altre partit que s'està jugant no té normes clares com els comentats anteriorment. Aquí la jugada es centra en la lluita entre una proposta de rotondes (ara diuen que l'únic que la defensa és el tècnic) desproporcionada per a Menorca i la percepció del territori, la mirada que volem mantenir sobre el camp, el paisatge que ens agradaria mantenir i la manera com volem circular per l'illa: lentament, mirant la facècia, observant els talls de l'horitzó amb el cel. Sí, algú dirà, mirarem com el camp se va perdent, la marina envaeix les tanques, les parets de pedra seca es desfan, etc., i és de ver que tenim un problema a banda i banda de la carretera general. Però no podem caure en que només la via de la construcció cap al turisme, és l'única solució possible i les grans rotondes, la solució a problemes de circulació molt més simples del que ens volen fer creure.

El camp s'ha convertit en el desig imparable dels promotors. Ningú parla de les urbanitzacions, de la costa, de completar l'espai que manca a moltes urbanitzacions vora la mar, de construir als llocs on hi ha normes clares i concises i on sí que sabem el que es pot fer i el que no. Ara està de moda el camp. La pròxima onada constructiva envairà irremeiablement el camp. El problema és: quin hauria de ser el límit entre un camp real amb alguns assentaments hotelers, alguns habitatges, algunes activitats controlades que donin continuïtat a les sensacions actuals i, d'altra banda, un camp urbanitzat, un camp ple de cases habitades, bouers habitats, antigues casetes de carboners, casetes d'hort, construccions de tota mena convertides en habitatges, camins per tot arreu, electrificació per totes les construccions, serveis generals per a tothom, etc. Quan s'obri la veda, qui posarà un límit?

De moment, si tantes jugades, tantes corregudes cap avant, tantes iniciatives dels davanters estan precedides per un fora de joc, el partit no pot acabar bé. No complir les normes vigents porta a les tenebres. Només pot provocar alteracions serioses, baralles inútils, protestes per injustícia, denúncies als jutjats que poden tenir conseqüències greus per a l'illa que volem. L'illa que volem, tal com diu, molt bé, el nostre president del Consell Insular, com ho podria dir qualsevol menorquí: una illa amb un equilibri estricte entre la defensa de la natura i el desenvolupament controlat per seguir avançant. Una illa amb un pla territorial que ha de ser consensuat entre tots. Però, de moment, poca cosa podem consensuar. El silenci i el misteri urbanístic ho envaeix tot. Bon estiu i bona sort.

––––––
Gràcies Zaca,
ets El ROTO menorquí.