Avarques

Enguany la temporada ha començat tard. El bon temps no ha arribat fins al final de la primavera, però els experts encara creuen que es pot salvar la temporada i se'n podran obtenir bons exemplars. La meva confiança en els entesos és total. De no haver-ho cregut així no hauria plantat el peu menorquí i no l'hauria tret a passejar. Sí, no és necessari regar el peu menorquí. El que és imprescindible és que prengui banys de sol. A més del sol són necessàries dues avarques. Una per cada peu. Es pot fer amb una, però no és molt pràctic. El pas següent, com sol passar amb totes les plantes sembrades, és oblidar-te'n i que faci el seu curs. Hi ha la creença que si es mira molt un meló o una síndria la fruita no creix.

El mateix passa amb el peu menorquí. Si estàs tot el temps pensant i mirant si es va formant o es queda aturat, el més probable és que passi el segon. Si se segueixen tots aquests passos és segur que al final s'obtenen bons resultats. Ara ve un tema menor: el tipus d'avarca. Aquí no hi ha predileccions. Se sol deixar al gust i a la comoditat de cadascú. S'aconsella, és clar, la màxima qualitat. La plaga que s'ha d'evitar és la causada per la suor, la humitat i l'aigua en general i que provoca l'indesitjat efecte de la decoloració. Si la pell de la planta destenyeix es perden les línies clares del peu menorquí.

Per sort, a Menorca, tenim molta varietat. I una qualitat extraordinària. Fins i tot les reines duen avarques menorquines! Però anem a pams. O a peus, si ho voleu així. Per veïnatge i amistat amb el sabater aconsellaria primer les avarques còmodes, lleugeres i d'estil avançat, original i alegre de Ca'n Doblas. El Taller Artesà té els seus orígens l'any 1983 quan Joan Doblas, de la mà del seu avi, el cronista local i músic polifacètic Antoni Camps, s'interessà per l'ofici i creà els primers models que van sacsejar el mercat tradicional de l'avarca menorquina. Sense sortir de Ferreries i amb un nivell de qualitat similar, però traslladat a un terreny industrial, un altre fabricant d'avarques ideals per al cultiu del peu menorquí és Calzados Ria. El negoci el va començar l'any 1947 Bartolomé Truyol i ha agafat una embranzida d'abast internacional amb el seu fill Carlos Truyol Serra.

El mèrit ha estat la introducció de la moda, el disseny, la imaginació, la creativitat i la total absència de complexos a l'hora de fabricar aquesta espardenya menorquina: avarques amb cunya, amb talons de 2'5 a 7 centímetres, pales encunyades amb làser o pintades a mà per la mestra artesana Maria Janer... Un tercer fabricant -i me'n deix uns quants per les limitacions d'espai de l'article- és Calzados Riudavets que es presenta amb l'eslògan "l'autèntica avarca menorquina". És el fabricant més antic dels tres. Va iniciar el negoci el pagès José Riudavets Pons l'any 1929 a la localitat d'Alaior. De fet, el peu menorquí d'enguany l'estic cultivant amb una avarca Riudavets de pala blava i talonera. A veure què en sortirà quan acabi l'estiu. Avarca o varca és un tipus de calçat rústec compost d'una sola de cuiro o de pneumàtic i qualcuns correigs i cordells que la subjecten al peu i al turmell; castellà "abarca".