Lluny de la realitat

El ciutadà té la sensació de que els polítics s'han convertit en "casta". Ho confirma la darrera enquesta del CIS i la conversació quotidiana, accentuada després de l'entrevista d'Aznar en la televisió i les posteriors declaracions. N'hi ha que estan convençuts de que pateix el síndrome de Hubris, aquell que va descriure David Owen i que fa referència a l'embriagués del poder. Més enllà dels símptomes descrits per l'autor, desmesurada confiança en sí mateixos i trastorns emocionals que solen acabar en menyspreu, l'exageració general que pateix el personal polític sol ser estrictament proporcional a la potència de l'ego i el temps d'estada o d'espera comunitària. Compte amb les primeres febres: volen convertir totes les tasques en imprescindibles, no traspassen tota la informació o la faciliten esquerdada, sobresurten per col·locar-se enmig del centre jeràrquic, ferm desig d'aparèixer en la foto i en els mitjans, afany per concentrar activitats, per acumular competències, per fer-se imprescindibles, o creure que la seva saviesa corona l'obra directiva. Són els qui viuen en fase piramidal en lloc d'horitzontal.