Pax vobiscum

La incultura és perillosa. No fa gaire, una dona forastera que viu aquí demanava públicament a l'escola on va la seva filla que no tornin a enviar-li cap més nota en català perquè ella és espanyola i li evitaran la molèstia de tirar-la rompuda als fems. Quan hi hagi més gent com ella i els menorquins que estimam amb fets la nostra llengua siguem una minoria, potser ens duran, com els indis, a una reserva turística o ens tiraran a la mar. De moment, entre tots aquests que diuen defensar el menorquí, però no hi escriuen mai, i els que ens volen imposar una vergonyosa llengo baléà que fa empegueir només de veure el seu diccionari: acariciar/ fer carissis, abril/Bril, absorció/xuclassió, afortunat/sortad, aigua/aygo, alcohòlic/gat perdud, apiadar-se/tení lléstima, aplaudir/fé mambelletas, bicicleta/vixicleta, clítoris/guellêt, diarrea/quigarèl·la, exagerat/eggigerad, ganduleria/pardaletjéra, oxígen/oggígeno, recordar/fé memóri, troglodita/capdefava, vòmit/rojjada, etc, not que els que manen no tenen lírica ni èpica i cream un món cultural que és una befa dramàtica. Sort que ara les assignatures es podran explicar en anglès i així s'acabarà el famós fracàs escolar. El problema és què farem amb els milers d'alumnes que tenim quan acabin d'estudiar. ¿On els col·locarem, quina feina trobaran? Camus em va ensenyar que: "El deure d'un escriptor no és posar-se al servei dels que fan la història, sinó ajudar els que la pateixen." i aquí, mentre molts dels que postulen "medidas duras y difíciles" (sempre per als altres, clar!) cobren sobresous en sobres, la pobresa creix, les pensions baixen, i un dia haurem de parlar del fracàs polític que està fent que molta gent desencantada ja no pensi votar més.