La reforma de les administracions

'Prescindir dels funcionaris', 'eliminar-los': aquests eren alguns dels epítets amb què un mitjà obsequiava el treball de la Comissió de la Reforma de les AA PP que, per encàrrec del president de la Generalitat de Catalunya, vaig tenir la responsabilitat de coordinar. Els titulars esmentats eren sorprenents ja que pertanyien al mateix mitjà encapçalant idèntic text a dues versions seves a la web. Faltava que ens atribuís la comanda d'enverinar-los per extingir-los d'una vegada, tal era la malevolència de qui subscriu! I, sobre aquests titulars, ja s'apressaven alguns a desqualificar el treball de la Comissió, dels qui 'fem negoci' amb la reforma, tot i opinant d'un text que molts ni havien llegit, filtrat com estava el document per aquell mitjà. Passat l'emprenyada davant la injustícia en el tractament rebut per un treball fet 'gratis' (sí, sí, sense cobrar) 'et amore' (des de l'estima a la provisió pública: mirin si no l'ocupació principal dels que el signàvem), encaixàvem la reacció corporativista, immobilista i conservadora d'aquelles respostes. Ara l' Informe resta ja a disposició de tothom que vulgui a la web de la Generalitat, i podem comentar-ne alguns extrems sense intermediaris maldients. En primer lloc, l'Informe no postula ni l'eliminació dels funcionaris ni, òbviament, prescindir-ne. Sabem que això no és possible ni, com diem, desitjable. Estàvem identificant en quins àmbits noves contractacions sota el règim de funció pública vénen justificades per la responsabilitat de la competència que exerceixen els treballadors públics (l'autoritat), com pel fet de necessitar un estatus particular que eviti tant l'abús d'aquesta potestat enfront de l'administrat (policia, presons, poder judicial, cossos de inspecció) com per protegir-los d'una influència inductiva del partidisme polític (cessanties decimonòniques, prou conegudes). Afegíem, a més, que tot i que estendre la funció pública fora d'aquell nucli era discutible pels seus pros però també contres –i que, per tant, calia pensar en formes diferents de prestació de serveis, tant en ocupació pública estable com de concertació-, així i tot això podia ser aconsellable en supòsits concrets; per exemple, quan a la pràctica el cost de la contractació fes més cara la salsa (les transaccions) que el peix (els beneficis de la producció), quan els actius fossin molt específics als beneficis socials (externalitats positives que pivotaven en una millor coordinació) o quan l'oferta aliena era inestable o seguia comportaments oportunistes. De manera que la recomanació era la de (i) no qüestionar la funció pública sota 'potestas'; (ii) requerir en altres casos i de manera subsidiària la conveniència de buscar alternatives diferents, i (iii) malgrat això, acceptar en tot cas aquells estatuts funcionarials en determinats supòsits, que tanmateix s'haurien d'explicar.