Miratge primaveral

Si Institucions Penitenciàries hagués aprofitat per vendre entrades al públic per contemplar el presumpte senyor Blesa a la garjola segurament el maleït dèficit estatal s'hagués reduït una micona i tal vegada en tindríem per uns quans mestres i metges més.

Els banquers però trepitgen una terra que no és dels mortals i l'ex president de Caja Madrid , el Monte de Piedad creat al segle XVIII pel Pare Piquer, aconseguí reunir en vint-i-quatre hores 2,5 milions d'euros. Una quantitat que molts no veurem mai en tota la nostra vida.

D'on van sortir aquests doblers també s'ho hauria de mirar el jutge que demanà la fiança, ja que tal vegada esbrinaria algunes coses interessants per a la seva investigació sobre la gestió de la caixa madrilenya. Fos delictiva o no, aquesta va ser sens dubte pèssima.

Però el malson s'ha acabat per Miguel Blesa. Es va despertar i ja tornava a estar al carrer. El miratge d'un banquer a la garjola només va ser una il·lusió d'una nit de primavera. Com Segismundo a "La vida es sueño", despertà a la cel·la i es digué: "Yo sueño que estoy aquí/ destas prisiones cargado,/ y soñé que en otro estado/más lisonjero me ví".

La vida però torna a la normalitat. On s'és vist un banquer en captivitat, amb tants bonus i jubilacions que els esperen al carrer amb els braços oberts.