Mentre llegia l'article d'Angelina Jolie, publicat la setmana passada a "The New York Times", vaig pensar d'immediat en la muntanya de Santa Àgueda i també en la màrtir cristiana santa Àgata. La bella actriu americana revelava que havia estat sotmesa a una doble mastectomia per prevenir un possible càncer de mama hereditari que ja havia acabat amb la vida de la seva mare quan aquesta tot just tenia cinquanta-sis anys. Santa Àgata, com deuen conèixer molts de lectors, és una màrtir cristiana que va rebutjar les propostes amoroses del prefecte romà Quincià que, en venjança, la va fer torturar ordenant tallar-li dels dos pits. Des de llavors, Àgata -escrit Àgueda o Agda a moltes parts de Catalunya- és la patrona de les dones, advocada contra els maltractaments i invocada per prevenir el càncer de pit.
La festa de santa Àgata se celebra el cinc de febrer i, en moltes localitats catalanes, s'agafa com a dia de les dones: els homes es queden a casa i es fan banquets i homenatges a les dones més grans de la comunitat. El mateix cinc de febrer era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta aromàtica, diuen, crida l'amor. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega; dona espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada". Santa Àgueda és una muntanyeta de Ferreries de tot just dos-cents seixanta-quatre metres d'alçada. Al cim es poden veure encara les ruïnes d'un castell musulmà al qual es pot accedir a través d'una encara més antiga calçada romana. No hi ha dubtes a l'hora d'escriure el nom de la muntanya. Segons el "Recull de toponímia menorquina" del Consell Insular de Menorca la grafia correcta és Santa Àgueda, encara que a les Cròniques de Muntaner es pugui llegir: "Lo castell de sanct Agata". Al llibret "El castillo de Santa Agueda", l'arqueòleg J. Mascaró Pasarius escriu que el castell "viene registrado en la documentación histórica con los nombres de Sain Agaz, SantAgaiz, Sent Agayz...". Segons Joan Coromines es tractaria d'un topònim mossàrab, o sigui anterior a la islamització de Menorca. Història, llegendes com ara la del vedell d'or, focus d'atracció de cercadors de tresors i de mites locals com aquell que assegura que existeix un túnel que uneix el cor de la muntanya amb la mar i que va ser la via a través de la qual van fugir els moros quan van ser assetjats per les tropes catalanes. L'arqueologia i la història posen en quarantena aquest darrer mite, però a Ferreries encara hi ha persones que afirmen conèixer la sortida del túnel excavat a la roca de la muntanya, però confessen no tenir prou valor per endinsar-s'hi per evitar possibles malediccions. Segons la descripció feta per l'investigador Bernat Moll, la fortificació de l'antic castell consta de tres recintes, que comprenen una extensió de sis hectàrees i mitja i trenta-set torres. Els recintes eren independents però estaven connectats. L'any 1288 el rei Alfons III va consagrar tres capellanies de patronat reial, una a Maó, una altra a Ciutadella i una tercera a la muntanya de Santa Àgueda. Amb el perill de semblar trivial m'atreviria a dir que Angelina Jolie i la santa martiritzada pels romans tenen dos punts en comú: totes dues eren dones extraordinàries per diferents motius i totes dues han demostrat tenir un coratge de l'alçada d'una muntanya.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.