Bruixa

Quan l'any 2009, des de la Conselleria de Cultura del Govern Balear, em van demanar un text breu que expliqués les meves motivacions a l'hora d'escriure, vaig pensar d'immediat en les bruixes. Per què? No en puc donar una explicació lògica, però aquesta és la imatge que es va formar quan em van demanar de fer la Poètica de Paraula de Narrador volum 9. Escric per culpa de les bruixes. O escric gràcies a les bruixes. Aquestes flors seques i cotonoses dels cards o d'altres plantes que volen empeses pel vent com un petit globus de fibres vegetals més lleugeres que l'aire que les fa anar d'una banda a l'altra, sense una destinació aparent. Escric per culpa de les bruixes; o sort d'elles. Les bruixes de card, les més lleugeres i les més duals amb les fulles espinoses i la flor liliàcia que ha quedat emparentada en molts imaginaris infantils amb les dames nocturnes que tenen un pacte amb el diable gràcies al qual poden fer maldats i també coses extraordinàries. Escric perquè, un dia, les lleugeres bruixes es van convertir en paraules, també diàfanes. Va ser llavors que em vaig convertir en lector i vaig començar a amansir la naturalesa salvatge dels camps i de les voreres inabastables de la mar. Em va costar abandonar les bruixes i substituir-les per les paraules, per açò som un escriptor tardà. Em vaig resistir a deixar de ser només lector i, de fet, encara em consider, més que un escriptor, un lector que escriu. Per llegir no es necessita la mateixa passió. Per escriure has de saber transmetre la passió i l'amor que dus a dins a través del llenguatge. Sense passió i amor, és com escriure amb una ploma en els brins d'una bruixa que se'n va volant empesa per l'aire. Crec que escric per alliberar-me de les històries que es van formant dins el meu cap. Per tant, escric per no tornar-me boig. O per no tornar-hi del tot. He de menester treure'm de damunt les històries que s'hi van formant per poder continuar pensant o respirant. Crec que escric per deixar lloc a altres històries que la vida quotidiana i l'experiència de la lectura em van injectant. Escric per reunir de nou els fragments del meu dialecte i de l'illa de la qual m'he exiliat, per poder explicar-la des de la distància amb precisió i claredat. Sí, crec que escric perquè respir i també per poder esbrinar el misteri que un dia les bruixes de la meva infantesa em van regalar. Una bruixa és una dona a la qual s'atribueix un poder sobrenatural o màgic que li prové de tenir pacte amb el dimoni. A Menorca també fa referència a una filleta molt espavilada i bellugadissa i, fins i tot, a un ocell marí de la família de les procel·làries; castellà "petrel". Sense deixar Menorca -com si ho hàgim fet mai!- "bruixa" és el borrissol molt lleuger, quasi eteri, que es desprèn de certs cards i altres plantes i que, sobretot a la primavera o al començament de l'estiu, se'n va per l'aire, i els al·lots el persegueixen fins que aquestes formes etèries cauen en terra o es perden engolits pel cel blau. En català també es pot dir vil·là o papu i, en castellà, "vilano".