Lapao, lapapyp i cretinyol

Quan encara no ens havíem recuperat del patètic espectacle de 'sa lléngo baléà', s'ha produït una nova endemesa a les Corts d'Aragó. El parlament d'aquesta comunitat autònoma, presidida per una senyora que té nom de sarsuela, ha aprovat una llei que elimina les denominacions de català i aragonès per a les dues llengües que, junt amb la castellana, es rallen en aquest territori. A partir d'ara, la llengua aragonesa es dirà lapapyp (acrònim de "lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica"), i la llengua catalana, que es parla a la zona de la Franja, es converteix en lapao ("lengua aragonesa propia del área oriental"). Per no dir les coses pel seu nom, estan disposats a fer les bajanades més grotesques. Són tan bèsties que, per no haver de dir-li català, van i maten l'aragonès, que és seu i només seu!

La intervenció parlamentària de la diputada popular Maria José Ferrando per defensar aquesta llei es mereix un lloc destacat a l'antologia dels disbarats. El seu principal argument és que a Aragó no s'ha d'imposar una llengua que és d'una altra comunitat autònoma. Fantàstic: s'imaginen vostès que aquest criteri es convertís en norma? A Jaén, per exemple, com que no són castellans, la Diputació Provincial podria fer un decret per evitar que la llengua que rallen els seus habitants sigui anomenada castellana, i dir-li, posem per cas, «lapaja» (lengua andaluza propia del área de Jaén y alrededores). Així mateix, cada país llatinoamericà es podria inventar un nom diferent per anomenar la seva llengua comuna i no haver de dir-li espanyola, perquè, com és obvi, ells no són espanyols.
El segon raonament de la inefable diputada Ferrando és que si el lapao i el lapapyp no tenen categoria de llengua cooficial, així s'evita qualsevol temptació d'imposició lingüística. Per açò, la nova llei estableix que l'única llengua vehicular de l'ensenyament és i serà la castellana. Visca la lògica.

I un tercer argument espectacular és la defensa de la creació d'una Acadèmia Aragonesa de la Llengua. A més de ser l'únic cas en tot el món d'una acadèmia lingüística amb potestat per dictaminar sobre dues llengües diferents, aquest organisme s'encarregarà de decidir la forma correcta dels topònims en lapao i lapapyp. Naturalment, es deixa clar que la forma oficial i preeminent serà sempre la castellana. No faltaria més!

Per cert, abans no he dit el títol que li han posat a la llei que perpetra totes aquestes barbaritats: "Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón". «Ojo al dato», que diria José María García: els sona de res a vostès açò de les modalitats? La sintonia entre les obsessions del PP aragonès i les del PP balear no és casual ni anecdòtica, i ens ajuda a veure amb més claredat l'autèntic propòsit d'aquesta gent: la seva defensa de les modalitats territorials és la cortina de fum que dissimula (cada vegada manco) una operació perfectament dissenyada i combinada per trencar la unitat de la llengua catalana i imposar a tot arreu el predomini del castellà.
L'endemà de l'aprovació de la infausta llei aragonesa, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ho va deixar prou clar. Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres va restar importància al que havia succeït a les Corts d'Aragó, va respectar el que cada comunitat autònoma vulgui fer amb la seva llengua cooficial, i va afirmar que, en tot cas, el que cal que tothom tengui present és que el castellà és la llengua oficial de tot Espanya.

Ho hem entès, senyora vicepresidenta: si per aconseguir la liquidació del català han d'insultar la intel·ligència, maltractar la cultura i abandonar el sentit comú, ho faran sense pipellejar. Ho hem entès, senyora: vostès, els governants del PP, siguin d'on siguin, tots parlen el mateix idioma: el cretinyol, amb totes les seves modalitats.