Francesc Florit Nin, professor de l’IES JM Quadrado09/05/13 0:00
TW
0

El problema no és que el castellà i l'anglès siguin també llengües vehiculars. De fet ja ho són en molts de centres, com el Quadrado, com el Cap de Llevant, cert és que de forma parcial perquè no abasta tot l'alumnat en el cas de l'anglès de les Seccions Europees. El problema és que es faci de forma indiscriminada, generalitzada i sense avals ni garanties que justifiquin el desbaratament que suposarà el TIL. Personalment crec que és bo que es faci alguna matèria en castellà i en anglès, però mai en la mateixa proporció amb el català perquè aquesta pretesa igualtat condemna a cures intensives la nostra llengua. La ironia de tot plegat és veure com en alguns centres, centres on van estudiar el president Bauzá i el conseller Bosch, feien, i deuen seguir fent, ben poc ensenyament en català, incomplint durant anys el Decret de Mínims. Deu ser per açò que el català que presenta l'Il·lustríssim José Ramón Bauzá és tan pobre i tan desbaratat que fa empegueir. Potser amb aquest exemple, el seu, ens indica el camí a fer: incomplir la normativa que ara vol imposar?
És trist veure que els més malparats d'aquest decret TIL seran els alumnes castellanoparlants, sobretot aquells que viuen en zones on la llengua catalana ha desaparegut del paisatge social com Palma i Eivissa...i Maó?, i zones de forta immigració, un entorn social que no ha tingut l'oportunitat de la integració perquè els governs no han duit a terme cap tipus d'iniciativa seriosa per acollir lingüísticament l'allau d'immigració, que és el 20% de la població. El percentatge més alt de tot Espanya, una població que se suma a les immigracions espanyoles de les passades dècades i que en total sumen més de la meitat de la nostra població, amb greus mancances de domini dels dos idiomes oficials. Aquests alumnes tindran no poques dificultats per aprendre a parlar el català en una escola que no tengui aquesta llengua com la llengua habitual i majoritària. Perquè l'escola en català és sovint l'únic lloc on els fillets i els adolescents tenen l'oportunitat d'usar i practicar la llengua d'aquestes illes. En realitat és la música de sempre: només s'exigeix de ser bilingües els catalanoparlants, perquè els castellanoparlants no cal que ho siguin, no cal que n'aprenguin, ja no el necessiten ni tan sols per treballar a l'administració pública. L'efecte d'aquesta política educativa és nefasta i empobreix el país ja que obliga a canviar al castellà contínuament perquè bona part dels nostres ciutadans no seran competents en català. Un efecte devastador que fa del català una llengua residual. Si els nostres polítics no veuen açò o són cecs o són uns irresponsables o tenen una mala bava increïble.

Així les coses, posar en un mateix nivell de competència llengües en situacions tan desiguals resulta pel cap baix injust. Seria com fer córrer un atleta al costat d'un coix. Perquè coixa està la llengua catalana en molts àmbits i ben poques coses s'han fet per curar-la. Si el Govern Balear equipara les llengües a l'educació, també ho hauria de fer en la justícia, en l'administració de l'estat, en les forces de seguretat, etc. Per no entrar en àmbits tan deficitaris com els mitjans de comunicació, l'oci, el món laboral i comercial, etc.

Una vegada més assistim a l'aprovació d'una nova normativa que es fa d'esquena als professionals de l'educació. Tant el decret TIL com l'avantprojecte de llei del ministre Wert s'han fet sense consultar, sense consensuar, i més greu encara, en contra de l'opinió del gruix de la comunitat educativa. Fins i tot les associacions de directors de Primària, de Secundaria i d'adults, tots en bloc i sense excepcions han rebutjat en un comunicat aquest decret TIL. Com es podrà implantar el decret amb els equips directius en contra? No resulta estrany aquesta manera de procedir de qui es caracteritza pel menyspreu cap als professors i la desconfiança en la participació. El decret TIL a més s'estalona en el dictamen del Consell Consultiu aprovat per 5 membres i amb el vot en contra de 4, la qual cosa indica fins a quin punt aquest decret és feble. Si no es retira aquest decret, el més probable és que sigui retirat per un canvi de govern. I així anam, de canvi en canvi, sense pacte educatiu, cada cop amb el país més radicalitzat en els extrems, marejant el sistema, incapaços de posar-se d'acord amb uns mínims per a una tema tan transcendent com és l'educació.

El decret TIL és tanmateix el resultat in extremis de fracassos continuats de la Conselleria. Li va sortir malament la lliure elecció de llengua per part dels pares; es va enfrontar al Consell Escolar de les Illes Balears fins que el va desbaratar per posar-ne dels seus; té tota la docència en contra i les associacions de directors tant de primària com de secundària de totes les illes han mostrat un clar rebuig a l'actuació de govern; vagues contínues, manifestacions constants; mesa de negociacions amb sindicats de docents trencada; lleis de símbols per tallar la llibertat d'expressió; conflictivitat laboral amb els docents; etc. Un fracàs rere l'altre.

No hi ha desgraciadament debat pedagògic sinó debat ideològic. És molt probable que l'anticatalanisme del PP sigui una cortina de fum per desviar l'atenció dels problemes greus que patim. Tot fa pensar que aquest decret i la llei educativa Wert amaguen els aspectes més importants per a la millora de la qualitat educativa: la qualitat del servei, les metodologies eficients, els valors de la integració, la cohesió entre ciutadans, la confiança i l'esforç. L'escola és com un laboratori on s'experimenta precisament les actituds i els coneixements per al futur teixit social en un model que voldríem de cooperació i de convivència.