El silenci de Camus

En el moment de la seva mort, Albert Camus era gairebé un empestat en els cercles intel·lectuals, controlats llavors pel comunisme. Avui és un mite, en part perquè la història li ha donat la raó i en part perquè la seva sobtada desaparició en accident de tràfic un 4 de gener de 1960 quan només tenia 46 anys ha ajudat a engrandir la llegenda.

S'atribueix a l'actor James Dean la frase: "viure de pressa, morir jove i deixar un bell cadàver". Això és el que li passà a l'autor de "L'Estranger". Ell mateix pensava, segons un dels seus biògrafs, que no "s'hauria de tornar allà on s'ha estat jove: les noies s'han convertit en corpulentes mares de família, els homes han mort".

Ens va llegar una obra escassa però essencial, essent la seva novel·la pòstuma i més personal, "El darrer home", un esplèndid testimoni de l'ambient d'una família d'emigrants menorquins a Algèria, amb totes les seves circumstàncies. És també un relat dels seus orígens i de com va poder sortir del cercle de misèria que esdevé tot un regal per als amants de la literatura.

Si hagués viscut més anys potser hagués parlat de més, li haguessin posat massa micros al davant. El destí li atorgà un silenci d'honor.