La "tomàtiga" del transport

Com ha posat de relleu Germà Bel en el treball anomenat "Espanya, capital París", tota la política nacional aplicada a la dotació d'infraestructures de transport en els darrers tres segles ha estat adreçada a l'obtenció d'un objectiu ideològic: la comunicació de Madrid amb la resta del país. L'absurda creació de la xarxa radial del Ave representa el darrer i més sagnant exemple.

Sota aquest concepte centralista tan radicalment contrari a la realitat econòmica peninsular, la posició geogràfica de les Illes Balears es veu agreujada per una baixa demografia que causa uns efectes polítics letals. Tant ahir com avui, els set-cents mil vots dels illencs aporten molt escassa influència en el còmput de la governació de l'Estat.

Però la preocupant situació del transport aeri menorquí no és responsabilitat exclusiva d'un poder madrileny autista. A l'Espanya de les autonomies, Parlament i Govern Balear son institucions creades per un desenvolupament més harmònic de les diferents terres que composen l'arxipèlag, Menorca inclosa. A diferència de l'estructura bipolar pròpia de les Illes Canàries, la política balear està dominada per la magnitud de Mallorca, una illa dotada d'un aeroport que suporta el trànsit anual de vint-i-un milions de passatgers, és el tercer en volum de l'Estat i ofereix un bon compte de resultats. En conseqüència, si la feblesa del mercat és a l'origen del problema de la manca de vols i de l'aplicació d'unes tarifes abusives, resulta evident que aquella no afecta a mallorquins si no a la demanda captiva de la reduïda població d'Eivissa i Menorca. Així les coses, sabien vostès que, valorada en 207 milions d'euros, la meitat de la despesa de l'Estat en concepte de descomptes als passatgers residents a les Illes Balears en els darrers cinc anys pertany a les connexions de Son Sant Joan amb Madrid i Barcelona?

Si la influència balear a la carrera de San Jerónimo o La Moncloa és molt petita, no ho és menys la de Menorca a Consolat de Mar. La disparitat de forces en concurs sembla condemnar, per a tant, al manteniment de la situació actual marcada tant per la impotència com per la bona voluntat dels nostres representants al Consell Insular. Els resultats de la recent OSP amb Madrid ens demostren, ja sense marge de dubte, que els assumptes de la navegació aèria de Menorca es pacten lluny i a esquenes de Sa Roqueta. Per això, quan els interessos de la política no responen a la satisfacció de les necessitats bàsiques dels ciutadans, només resta oberta la via dels tribunals.

Així ho han entès recentment al Principat d'Astúries, denunciant a la companyia Iberia per unes tarifes abusives en situació de monopoli, i així ho tindrien que acceptar els nostres propis consellers. Després de tretze anys de decadència econòmica i de reclamar sense èxit el dret constitucional a les comunicacions i el desenvolupament que el lliure mercat ens nega, sembla que el recurs als òrgans de justícia, nacionals o internacionals, esdevé l'únic camí alternatiu a l'estèril joc de la política.

Per tot el que s'ha dit, no deixa de sorprendre l'aparent absència d'estudis o informes oficials d'iniciativa insular o balear que il·lustrin la injustícia que es comet amb Menorca, en flagrant greuge comparatiu envers la generosa solidaritat practicada en altres territoris, pròxims o llunyans. En definitiva, tots sabem que qualsevol reclamació judicial demana més feina que bones paraules. Com deia Einstein, res canvia si sempre fem el mateix. És clar que, segons diuen, a les calaixeres del Consell Insular de Menorca romanen seriosos estudis científics valorats en trenta mil euros sobre l'evolució i possibilitats de futur de la tomàtiga menorquina. Sembla que encara hi hauria una major "tomàtiga" amb aixó del transport aeri, si aquest fora el dilema dels nostres governants. Transport o tomàtiga? Qüestió de prioritats!