El poeta tenia raó i abril és el mes cruel. Prova d'això és que els nombres no quadren.
Després de saber que Espanya és el país amb el dèficit més alt de la UE, malgrat les retallades, ara ens assabentem de que hi ha més de sis milions d'aturats. Tant que havia tronat Rajoy a l'oposició contra Zapatero advertint-lo de que anava directe cap els cinc milions de desocupats i ara ell en té un milió més per comptar.
Per paga, degut als factors demogràfics, el Govern planeja estirar l'edat de la jubilació més enllà dels 68 anys, després d'haver-ne esgarrapat tres a la que fins ara era l'edat del retirament, els 65.
Els qui n'entenen adverteixen de que donat l'envelliment de la població no queda altre remei que o bé treballar més anys o bé conformar-se amb unes pensions de misèria (que, per cert, d'aquestes ja n'hi ha moltes ara). Si a més la ministra vol que els joves emigrin del país, pitjor que pitjor.
Les xifres no casen. Cada cop hi ha menys feina i cada vegada els treballadors en actiu necessiten més temps per arribar al final de la seva vida laboral.
El gran problema és que per resoldre tot això no val la comptabilitat creativa. Les matemàtiques, que sempre han estat molt tossudes, es vengen ara de nosaltres perquè no les hi picàvem l'ullet a l'escola. Bon ball tenim.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.