Favàritx

Primer hauríem de definir què és un punt extrem. Un punt extrem seria un espai geogràfic allunyat, posseïdor d'unes característiques naturals que el fan especial. En una illa petita, els punts extrems també han de tenir una àuria màgica que trenqui les dimensions temporals. Amb la ironia fosca habitual de l'escriptor holandès, aquest afirma que la recerca del punt extrem no és cosa de dones: "Son los hombres los que viajan al punto extremo, nunca las mujeres." Quin és el punt extrem favorit de la protagonista del relat, una dona i amb caràcter, precisament? "Pero yo me negué a escucharle. En las islas existen muchos puntos extremos, más que en tierra firme. En esta isla, mi punto extremo favorito es Punta Nati, sobre todo cuando hace mal tiempo." Punta Nati. Amb el far, amb la prohibició d'entrar-hi, amb la fúria inclement del vent del nord, amb l'aridesa del lloc que sembla que es desprèn de la verdor de la resta de l'illa, amb els ponts de bens i amb les diverses construccions humanes de pedra seca. Aquest és el punt extrem de Cees Nooteboom o, si més no, el de la protagonista del darrer relat del llibre.

De fet, tots els menorquins tenim un punt extrem al qual acudim quan la petitesa geogràfica de l'illa se'ns fa insuportable. Em ve al cap un home que tenia el seu punt extrem a un mirador de Cala Mitjana. S'asseia a la punta més sortida del penyal i, des de quaranta metres d'alçada, gaudia de la visió de les dues platges blanques, de l'horitzó que s'estén fins a Mallorca, de la línia de costa que camina fins a la mola de Son Bou i de les embarcacions que travessaven aquella part occidental de la Mediterrània. Fins i tot, amb una massa i una escarpra, havia esculpit a la pedra maresa una mena de tron per poder seure amb més confort. Sí, tots els menorquins tenim un punt extrem al qual viatgem encara que només sigui de forma mental. Fins i tot, aquest punt extrem, pot ser un espai desaparegut i molt volgut de la infantesa.

Hi podeu reflexionar. Quin és el vostre punt extrem? El meu és la zona del far de Favàritx. Un altre far. També situat al nord i en un extrem de l'illa de relatiu difícil accés. Amb un canvi de paisatge radical que va agafant característiques lunars a mesura que t'hi vas atracant amb el cotxe o caminant. Amb els seus episodis terribles de naufragis i de persones ofegades: "Antaño naufragaban en esta zona muchas embarcaciones. Yo me sé los nombres de estas embarcaiones." Jo em sé el nom de tots els ofegats. És fals. Ni tan sols sé amb seguretat l'origen del nom on està clavat el far. Favàritx. Segons el DCVB, d'etimologia incerta. Per la terminació, el mot ha de catalogar-se amb altres topònims baleàrics com "Fartàritx". Pel radical sembla d'origen àrab, tal vegada de "Fawáris", plural de l'àrab "fáris", soldat. Tal vegada derivat de l'àrab "fawwara", font. També podria ser de radical romànic, derivat de "favar", com "Llinàritx", de llinar.