Bartomeu Rosselló Pòrcel el poeta i el mite

Rosselló-Pòrcel, havia estat alumne, a l'institut de Palma, del catedràtic i escriptor Gabriel Alomar que li despertà la passió per la literatura. Josep M. Llompart transcriu unes paraules d'Alomar que defineixen l'estudiant Rosselló: "Des del primer moment vaig comprendre que aquell adolescent de mirada penetrant era un elegit per a les més altres funcions espirituals". Nascut en el si d'una família molt modesta, es traslladà a Barcelona gràcies a una beca de la Diputació de Mallorca per cursar la carrera de Filosofia i Lletres. Un dels professors que va tenir a la universitat va ser Carles Riba amb qui Rosselló establí també una amistat decisiva. "Rosselló obté un lloc de privilegi en l'àrea d'influència ribiana, tot el condueix a ser l'escollit; la seva vocació poètica, els seus estudis, el seu caràcter" escriu M. Aurèlia Capmany a "Salvador Espriu" (Ed. Dopesa, 1972)

"Quadern de sonets" (1934) i "Nou poemes" (1936) són els llibres que Rosselló va poder publicar en vida, però poc abans de la seva mort havia deixat enllestit el poemari "Imitació del foc" que es publicà de manera pòstuma l'any 1938, una obra de caràcter postsimbolista que manifesta ja la maduresa creativa de l'autor i l'assoliment d'una veu pròpia. La força i la qualitat d'aquesta poesia i la mort del poeta als 24 anys, van contribuir a crear el mite de Rosselló. Rosa Delor, estudiosa de l'obra d'Espriu, ho explica així: "El mite Rosselló abasta dos camps simbòlics diferents. D'una banda, la incorporació que Espriu fa de Rosselló dins la seva pròpia obra; d'altra, l'assumpció que d'ell fan les generacions universitàries a la immediata postguerra, necessitades d'un líder que les aglutini. Rosselló encarna l'heroi d'aquesta veritat." Entre aquests joves universitaris hi havia de manera molt destacada Josep Palau i Fabra.

Rosselló va morir de tuberculosi al sanatori del Brull, on va ser enterrat, el 5 de gener de 1938. Hi havia ingressat tres dies abans acompanyat per una de les millors amigues del poeta, Amàlia Tineo, que l'hagué de deixar tot sol perquè tenia el seu pare molt malalt (Agustí Pons, "Espriu Transparent" Ed. Proa 2003). Espriu ho contaria en un bell poema: "La teva mare broda / en el carrer de l'Om... La pluja li contava / la teva mort, / la pluja li contava / com has mort sol". L'any 1958, davant la notícia que el cementeri del Brull havia de ser enderrocat, les restes de Rosselló, són traslladades a Arenys de Mar al nínxol propietat de Salvador Espriu. Allà descansarien fins al 1978 quan, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, serien traslladades al cementiri de Palma on fou enterrat en un acte solemne. (Agustí Pons, ibíd.)

L'homenatge que se li reté el 5 de gener al cementeri de Palma va ser organitzat per la UIB, l'OCB i l'IEC, però el poeta va ser ignorat pel govern de les Illes Balears fins que, davant l'estupor del món de la cultura, sembla que finalment es durà a terme un reconeixement. Tanmateix corresponia a la màxima institució de les illes la celebració amb tots els honors del centenari que s'hauria d'unir al d'una altra figura insigne, Marià Villangómez, nascut també el 1913. Però poc es pot esperar d'aquest govern amb un president que decanta els nostres millors escriptors i s'inventa una llengua.