Polit

El dimarts que ve se celebrarà a les llibreries, i també pels carrers centrals de Barcelona, la diada de Sant Jordi. Des que vaig llegir "El laberinto de la soledad" de l'escriptor mexicà Octavio Paz, vaig comprendre que la festa és propietat dels pobles i, l'espectacle, ho és de les ciutats. Hi ha ocasions que espectacle i festa es fusionen en un dia que esdevé únic. És el cas del dia vint-i-tres d'abril. El dia del llibre i de la rosa. Espectacle, festa i comercialitat. Per als editors és el dia més important de l'any. Per als escriptors, també. És una manera molt directa d'entrar en contacte físic amb el públic i de veure escriptors que fa temps que no veus. A vegades em fan enveja sana els músics. Poden tenir els seus moments íntims de reflexió i de creació i, d'immediat, poden compartir la música amb d'altres músics ja sigui en una actuació pública o en un assaig. Els escriptors, podem fer açò en comptades ocasions. Sant Jordi n'és una. La diada comença per als escriptors a la trobada a l'Hotel Regina per berenar. Es fa la foto de família i els editors o els caps de premsa t'acompanyen i et tracen la ruta de les taules on has de signar. Al migdia es fa una aturada per anar a dinar. Tots els escriptors del mateix grup editorial dinen en el mateix restaurant. Una vegada vaig compartir taula amb el gran mestre de la literatura juvenil Joaquim Carbó. Quan va saber que era de Menorca em va parlar molt positivament de Ponç Pons. Uns dies abans havien coincidit no sé on i Joaquim, amb aquell somrís entre entremaliat i festiu, em va comentar que li cridava l'atenció i li agradava molt una paraula que feia servir moltes vegades el poeta menorquí. La paraula era polit. Sí, és un mot que crida molt l'atenció als catalans i als valencians que en tenen d'altres com a substitutius. Polit és un adjectiu que significa depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions. També es refereix a anar ben vestit, estar ben presentat. A Menorca, i aquest és el significat al qual es referia Carbó, polit també vol dir bell, bonic. És una expressió molt viva. Es coneix un refrany menorquí que diu: "Es fum va an es polits (o a ses polides)". El dia de Sant Jordi la festa continua per als escriptors una vegada es tanquen les parades. Moltes editorials, mitjans de comunicació o institucions públiques i privades organitzen festes per continuar de nit la diada. Una de les més concorregudes és la que celebra cada any El Mundo de Catalunya a la cocteleria Dry Martini del carrer Aribau. El més curiós d'aquesta festa és l'accés dels convidats. Per poder entrar al local estil Chicago any 30, s'ha de conèixer una contrasenya -hi ha anys que el codi ha consistit en dur una xapa determinada a la solapa- que s'ha de dir al porter o a l'hostessa que guarda l'entrada de la cuina com en temps de la llei seca. Val la pena practicar aquest ritual misteriós. Per la festa hi passarà "tout le monde", com diria Balzac. Des de la majoria d'escriptors que han signat fins a polítics, editors, crítics, periodistes o gent de l'esport. Sí, per als escriptors, Sant Jordi és un dia polit.