La mort ràpida i inesperada de Josep Miquel Vidal Hernàndez, director i mantenidor de l''Enciclopèdia de Menorca, ha deixat la nostra illa en estat literal d'orfenesa. Són infinitat els projectes que requeien a les seves mans, generalment amb un compromís molt personal i esforçat, de veritable consagració de vida. El llistat és públic i notori: gestió de l''Obra Cultural de Menorca; direcció i edició de la magna tasca enciclopèdica que tant enorgulleix la història cultural menorquina dels darrers trenta anys; la coordinació científica i administrativa de l'Institut Menorquí d''Estudis (IME); les trobades científiques de la Mediterrània; o l'Escola de Salut Pública: heus aquí alguns dels poderosos referents sobre els quals en Vidal curava sense defallences. Se n'ocupava, no ja com a deures laborals propis, sinó sobretot com a resultat de les seves conviccions de vida.
En definitiva, el pla de feina prou estesa del qual tots n'hem tingut evidències, s'ha hagut de repartir, ara, amb la seva desaparició, entre moltes persones que maldaran de cobrir el buit enorme que ens deixa. El panorama ingent el tenim avui repartit: Miquel Àngel Casasnovas, al capdavant de la Fundació Enciclopèdia de Menorca; Josefina Salord, en la conducció científica i cultural de l'IME; i, un servidor, al capdavant de l'Obra Cultural. Altrament són els càrrecs de representació que també ostentava i que caldrà fer-ne la substitució, com ara les directives de l'Ateneu de Maó, de la Fundació Rubió, del Consell Assessor de la Universitat Catalana d'Estiu, o la mateixa Fundació Enciclopèdia, que havia estat la darrera de les seves creacions orgàniques.
Davant un panorama institucional de tanta complexitat, a cada lloc on s'ha produït algun relleu per la seva absència, la realitat interna que n'ha resultat és prou diversa. Açò sí: en general, marcada pels efectes demolidors de la crisi econòmica, ja que aquesta mena d'entitats, en bona part, s'han estalonat en les ajudes públiques, avui dramàticament retallades. És aquest, ben bé, el cas particular d'Obra Cultural de Menorca. El balanç general d'aquesta, un cop que ens ha tocat de prendre-hi el relleu, ha resulta ser molt preocupant en termes financers. La situació al detall, de la qual hem fet la preceptiva informació a l'assemblea general, ens obliga a llençar una crida als menorquins que estimin la tasca d'edició que la nostra entitat porta a terme, i que vol ser continuada fins a les seves últimes previsions després de la mort del recordat Josep Miquel Vidal. La crida se'ns fa ben explícita, sota la proclama de «Salvem l'Enciclopèdia, estimem-nos-la». Si en els anys inicials del projecte —en l'hora heroica— en què es féu el naixement de l'Enciclopèdia, en Vidal hi va encunyar l'eslògan «Estimem-la», ara, la urgència de la situació, ens porta a demanar als menorquins que intensifiquin encara més aquesta estima, perquè l'hem de salvar de la fallida i del tancament del procés editorial. En algun escrit que farem públic ben aviat, voldrem donar tots els detalls del nostre estat de comptes, en prova de la gravetat que ara recau damunt l'entitat. Però volem avançar-nos-hi i escampar a tot arreu de la nostra geografia que Obra Cultural està necessitada de l'ajuda solidària, dels donatius i, si fa falta, de la compra massiva de volums dels nostres fons, perquè hem d'afrontar un seguit d'obligacions de crèdits i de deutes amb proveïdors, davant dels quals cal que responguem immediatament. Si heu estimat l'Enciclopèdia, si creieu que és un projecte de transcendència històrica per a la cultura i la investigació que no pot morir, us hem de pregar que contribuïu a salvar-la.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.