Fa molts d'anys, quan encara era un assassí d'ocells, vaig caçar un tord reial o, com es diu a Menorca, un tord burell. Me'n record perfectament de la tanca on el vam caçar. Estava acabada de llaurar i la terra vermella remoguda per les relles del tractor havia atret tota casta d'ocells, que hi pasturaven atrets pels cucs de terra. La tanca era quasi urbana. Es trobava entre la darrera casa de la carretera general que mena a Ciutadella i el cementeri. Era ideal per plantar-hi les trampes. L'únic problema que presentava era l'absència d'arbres. Els ullastres, les mates, les alzines eren còmplices dels caçadors. Atreien els ocells i, sobretot, amagaven les preses als ulls sempre a l'aguait dels esparvers. Més d'una vegada succeïa que ballesta i animal atrapat desapareixien engolides pel cel. És el que vam pensar quan no vam veure la ballesta dins el clot fondo que havíem fet amb el càvec.
L'absència de sang i de plomes ens va donar esperança i vam voltar la tanca. A uns deu metres de distància vam veure la ballesta i el tord reial. Vam quedar desconcertats. El tord era de majors dimensions que el tord comú. Els colors també eren diferents. Grisos i cendrosos, bru castany. El ventre era blanc amb taques lanceolades marrons pels costats. El bec era groc i negre. Vam acabar de fer la volta per l'armada disseminada per la tanca i vam córrer amb les preses cap al poble. Un pescador que vivia al carrer de Sant Joan ens va donar una resposta. Era un tord guia. Es veu que els tords triaven el més fort de la bandada i aquest els guiava durant el viatge migratori des de Rússia. Un sentiment de proesa i de devastació ens va envair a tots. Qui orientaria ara els tords durant el seu trajecte fins a les terres més càlides de l'Àfrica? Tots els tords de l'estol serien presa fàcil dels falcons si romanien tot l'hivern a Menorca. Ben mirat no hi podíem fer res. La versió fantasiosa del pescador ens havia pertorbat durant uns instants, però ens havíem guanyat el dret de fer una creueta al costat de la llista d'ocells que havíem capturat. El tord reial -o burell com es diu a Menorca- és un ocell de l'espècie Turdus pilaris, i és un túrdid poc freqüent a la nostra illa. En castellà s'anomena zorzal real. Segons conta Enric Ramos al llibre "Els aucells de Menorca", els efectius hivernants són més importants als hiverns freds que obliguen aquesta espècie, pròpia dels països nòrdics d'Europa i Àsia, a davallar cap al sud. Però, com és que a Menorca s'anomena tord burell? Burell és una llana negra o molt fosca de color. També es diu del color fosc, com de cendra; intermedi entre negre i blanc. A més, és una roba de llana i fil, grossera i de color negre o fosc, que es feia servir per confeccionar hàbits, capots i cotes. Els autors del DCVB fan una insòlita revelació: "a Ferreries (Menorca) ens donaren la curiosa informació que, per tenyir el burell, hi posaven indi i pixat d'un dia part altre".
Pedraules
Burell
03/04/13 0:00
También en Opinión
- Un excursionista belga aparece muerto en el Camí de Cavalls
- Ciutadella, Ferreries y Es Mercadal se llevan un pellizco de la Lotería de Navidad
- Un detenido por apuñalar con unas tijeras a un hombre tras una discusión de tráfico en Maó
- Así hemos contado el Sorteo de la Lotería de Navidad
- La reacción de los loteros de Es Pins al enterarse que les ha tocado el cuarto premio
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.