L’illa d’argent

Bussejant dins l'hemeroteca m'he trobat amb una sèrie d'articles publicats fa una cinquantena d'anys a les pàgines 'des Diari' que m'han apropat a una vessant que desconeixia del músic i poeta Joan Timoner Petrus. L'escriptor obsequia els lectors amb una interessant descripció d'uns itineraris per recórrer la geografia insular, de la xarxa viària rural i de les cales, deixant de banda les zones més conegudes. La informació que aporta és realment fantàstica, perquè retrata la realitat física d'una Menorca quan l'activitat turística -que ja començava a deixar la seva petjada sobre el territori, amb la construcció de les primeres urbanitzacions turístiques- encara no l'havia transformada i, per tant, conservava una imatge respectada durant centenars d'anys. El Camí de Cavalls, Barranc d'Algendar, Addaia, s'Albufera i es Grau, la ruralia i la costa sud de Sant Lluís, Barranc d'en Fideu, Son Bou, es Martinells i les set cales de meravella (entre Son Saura i Binicodrell), entre altres, són una mostra d'aquesta pinzellada literària amb l'ànim de divulgar i posar en valor l'Illa i el seu paisatge natural. Uns paisatges que Timoner també va convertir en pura poesia en "L'illa d'argent", llibre publicat fa trenta-sis anys per Edicions Nura, en el que l'editor destaca la bellesa, elegància i senzillesa de la seva obra poètica. A "L'illa d'argent" l'escriptor maonès hi reflecteix tot el seu sentiment envers la seva illa natal, el seu paisatge i diverses personalitats de la cultura menorquina, incloent la seva "Ofrena a la Mare de Déu del Toro", que havia estat guardonada per l'Ateneu de Maó el 1962.