Un just reconeixement al servei domèstic

El 30 de març, Dia Internacional del Servei Domèstic és una data poc reconeguda a Espanya, tot i que des del 1998 es commemora aquest dia. Des de Caritas, volem donar a conèixer la realitat social i laboral d'un sector format en la seva majoria per "treballadores", que tot i la funció social que compleixen, és un dels més invisibles i menys reconeguts socialment i econòmicament.

En el context en el que vivim, hem de prioritzar, en molts de casos, el recolzament a les necessitats més urgents, però Caritas no oblida mai la seva aposta per la promoció de la persona i dels territoris dins i fora del nostre país. El nostre compromís decidit pels últims i no atesos, ens porta a reflexionar sobre els mecanismes d'integració i promoció sobre els col·lectius vulnerables, la denúncia de les injustícies i les seves causes, la formació i la sensibilització dels nostres agents i del conjunt de la societat i la possibilitat de portar accions coordinades dirigides cap a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

La figura de la treballadora de la llar continua essent vigent en els nostres dies, ja que les necessitats socials, familiars i personals respecte a la cura de les persones són permanents. Hi ha una manca de recursos públics i privats per cuidar a les persones (moltes vegades no hi ha places a les residències o no es disposen de prou recursos per fer front a les despeses, etc.). L'augment de l'esperança de vida ha suposat un augment de les persones grans i això, afegit a la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar ja que les dones treballen fora de casa, ha fet encara més necessària la treballadora de servei domèstic.

El sector del servei domèstic és el tercer que dóna feina a dones, després del sector del comerç i el de serveis empresarials. Les treballadores domèstiques immigrants es donen més d'alta que les espanyoles, ja que tenen l'obligació de cotitzar per a renovar el seu permís de treball. La por de quedar-se en situació administrativa irregular i ser expulsada del país, fa que la feina que realitza com a treballadora de la llar sigui submisa i estigui disposta a guanyar menys i a treballar més, suportant dures condicions laborals i a vegades també abusos, oblidant els seus drets com a treballadores fent jornades laborals interminables, que no contemplen un mínim de descans diari ni setmanal. A més, cal dir que la llei de servei domèstic, exclou la relació de cuidadors no professionals per atendre persones en situació de dependència en el domicili, i moltes vegades, ens trobam la gran contradicció de tenir una persona contractada com a treballadora de la llar que realitza tasques d'auxiliar d'infermeria. Des de les nostres entitats, es realitza tota una feina d'informació i sensibilització orientada a la normalització de tasques, funcions i horaris, d'acord amb els drets i deures establerts a l'estatut de treballadors, informant i assessorant a totes les persones que vulguin incorporar aquesta figura a les seves llars.

Des de Caritas reclamen de forma urgent que les treballadores de la llar s'incloguin en el règim general de treballadors. El treball domèstic pot ser un refugi de vulneració de drets, i les coses no milloraran fins que se les consideri d'igual manera que la resta de treballadors. Reclamam que es posi en valor un treball fins ara invisible, una figura necessària per a donar resposta a la realitat demogràfica que mostra la piràmide de població invertida de la nostra societat en la qual es fan necessàries persones que tenguin cura dels nostres majors amb cura i professionalitat.