A corre-cuita

Humanitats i desprestigi

Lluís Vergés25/03/13 0:00

Sòcrates, Plató i Aristòtil defensaren l'amor al coneixement i a la bellesa per si mateixos. El Renaixement va significar el redescobriment d'aquestes idees de la cultura grega i romana clàssiques. Un dels llibres més populars d'aquella bella època fou "El Cortesà" de Baltasar de Castiglione, en el que es proposava l'ideal noble de l'equilibri entre les armes i les lletres. L'obra tingué moltíssim ressò i contribuí al prestigi de la Cultura i l'Educació durant els segles XV i XVI.

Arribà el barroc i prengué el relleu Baltasar Gracián amb la seva obra "El discret". En aquell llibre es descriu un altre ideal humà. El discret parla llengües, llegeix poesia, estudia Sèneca i Plató, coneix Cosmografia, i se sap la Bíblia a la perfecció.

En el XVIII la reputació de l'Educació arribà al seu cim. El Segle de les Llums significà la gran explosió de la ciència, els coneixements humanístics i l'educació.

De llavors no ha tornat a sorgir un altre moviment ideològic tan fort en favor del sabers però el llegat de la il·lustració va persistir al llarg del segle XIX i la major part del XX, de manera que la instrucció i la saviesa van continuar essent valors rellevants i ben considerats per la major part de la societat.

Continuen essent-ho ara en el món d'avui, enlluernat per la tecnologia i les novetats, que només prima el negoci i l'entreteniment? En la societat actual, les humanitats i el coneixement que no porten a resultats tangibles s'han convertit per primera vegada en la història dels darrers cinc segles en quelcom prescindible, en una molesta cosa del passat. Han perdut el seu prestigi.

El perill de conrear la ignorància, però, és que la barbàrie pugui tornar un dia sense que abans soni el mòbil.