Dimitir és un nom rus

Llorenç Allès16/03/13 0:00

Un tribunal europeu ha confirmat allò que molts ja sabíem: la Llei espanyola que regula les hipoteques és injusta i abusiva. A partir d'aquest fet, vull compartir amb vostès una pregunta. Si la Llei és injusta i abusiva ara, també ho devia ser quan es va aprovar, no? I també ho devia ser durant tots aquests anys en què s'aplicava? Entenc que vostè i jo coincidim en què la resposta és un sí, i llavors em permetran una nova pregunta. Què feien els senyors que governaven mentre s'aplicava aquesta llei injusta? Miraven cap a una altra banda mentre pagaven còmodament les seves quotes hipotecàries amb els seus sous de polític?

Més enllà de la bona notícia que suposa el fet que aquesta sentència pot canviar moltes coses per a les persones amenaçades de perdre la casa, a mi aquesta història em fa reflexionar profundament sobre l'exercici de la política. Els polítics estan per representar-nos, per donar-nos unes regles de joc que ens ajudin a viure millor i per aplicar justícia social. Llavors, el fet que es promulgui una llei injusta ens hauria de repugnar, i sobretot, hauria de treure la son a tots els polítics que van donar el vist-i-plau a una llei injusta i a tots els que no han estat capaços de canviar-la malgrat tots els patiments i fins i tot els cadàvers que han quedat pel camí per culpa d'aquesta normativa. Algú hauria de donar explicacions, i si fa falta, demanar perdó.

No confio que res del que deman passi. A la política d'aquest país, assumir errors i demanar perdó és poc més que ciència-ficció. Un dia vaig escoltar per la ràdio que a una ciutat andalusa, un filòsof de l'art urbà havia deixat una pintada brillant. "Dimitir deu ser un nom rus".