TW
0

Els menorquins tenim devoció pels toros. Tenim tanta devoció que els nostres avantpassats van posar el nom del bòvid a la muntanya més alta de Menorca. El toro és present a més en les nostres llegendes, en la nostra arqueologia i en els nostres mites. El vedell d'or de Santa Àgueda, el toro de bronze trobat a Torralba d'en Salord o el mite fundacional del centre espiritual de la nostra illa.

El refranyer popular també en va ple. "Quan el Toro du capell, senyal d'aigua"; "Quan el Toro du capot, que se'n posi qui pot". La veneració del toro no només és un tret local, és un fenomen universal. Abasta tota la Mediterrània, Àsia, Àfrica, Amèrica; tots els indrets del planeta i totes les eres. En el temple de Salomó, dotze toros duen el mar de bronze, destinat a contenir l'aigua lustral: "tres miraven cap al nord, tres miraven cap a l'oest, tres miraven cap al sud i tres miraven cap a l'est; la mar s'elevava per damunt de tots i tots tenien els darreres girats cap a l'interior".

El toro evoca el temible Minotaure, guardià del laberint. L' "alef", la primera lletra de l'alfabet hebreu, significa toro. Un toro és un brau o un bou no castrat. Castellà: toro. En català no és castellanisme, sinó de procedència directa del llatí "taurus". Pel que fa al topònim, probablement no prové del llatí "taurus", sinó del radical tor- o taur-, preromà, que ha donat origen a mots com "turó". Val a dir que en aràbic tur significa muntanya, cosa que fa possible que El Toro de Menorca tengui aquest origen aràbic. El toro forma una parella antitètica amb el cavall, encara que els menorquins sempre hem tingut devoció pels dos animals universals. A diferència dels espanyols, que tenen el sacrifici i la tortura pública del toro com a festa nacional, els menorquins tenim l'exaltació del cavall com a festa popular.

En aquest context resulta indignant que els toros rebin milions d'euros de subvencions públiques per part dels ajuntaments, les comunitats autònomes i el govern central i, en canvi, els propietaris dels cavalls que surten a les festes de Menorca -Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Martí, Sant Antoni, Sant Cristòfol, Sant Llorenç, Sant Jaume, Mare de Déu de Gràcia...- no només no rebin cap subvenció pública sinó que a més a més han de fer front a despeses de tota casta. Per què els menorquins hem de pagar amb els nostres impostos un suposat art que és deficitari, que precisa de subvencions públiques i que cada vegada té menys interès popular i que consisteix a torturar en públic un animal fins a la mort? Per què, si se subvenciona amb doblers públics els toros, no es treu una part d'aquestes vergonyoses subvencions per ajudar els criadors de cavalls de raça menorquina, els caixers i les entitats privades i públiques que fan possible les festes patronals de Menorca? Per què uns han d'enriquir-se amb les subvencions públiques i, uns altres, han de posar-hi doblers de les seves butxaques per mantenir unes festes que compten amb un fervor popular que travessa les nostres aquàtiques fronteres?

La tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular que cerca declarar els toros Bé d'Interès Cultura a Espanya és una burla sagnant a les festes de Menorca. Per què té menys interès cultural fer botar un cavall a les nostres places que humiliar, torturar i matar públicament un toro? Una pregunta que haurien de respondre els nostres polítics menorquins.