Sa Torre Blanca, vigia de l'Illa de Favàritx

UNA ALTRA ILLA?

Es probable que en temps pretèrits sa Torre Blanca constituís una de les cotes més elevades –amb el puig de Capifort i la serra de Mongofra– d'una illa situada al nord-est de Menorca, d'una extensió superior a la del terme des Castell. Seria l'illa de Favàritx o de Fanàritx, encara que, tant per Josep Salord i Farnés com per Josep Mascaró Passarius, aquest segon topònim no seria altra cosa que una mala transcripció del Llibre Vermell de Ciutadella.

L'illa de Favàritx hauria estat separada de Menorca per un braç d'aigua marina que partia de Port d'Addaia (per les salines), seguia per la zona que d'aiguamolls de Favàritx, i connectava novament amb la mar pel que ara és s'Albufera des Grau. Dintre seu s'hi haurien englobat el cap de Favàritx o Capifort i les possessions de Mongofra, Capifort, Morella i sa Torre Blanca. Una vegada més, la toponímia menor –recollida per Mascaró Passarius– ens reporta rastres immemorials, en aquest cas en els noms de les tanques de ses Bovals, com s'Arenalet, ses Copinyes o sa Platja Llarga, més propis de la costa marítima, de la qual en semblen derivar.

Avui en dia la hipotètica "illa de Favàritx" cau de ple dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau, que la sobrepassa per llevant, fins a la carretera de Fornells, i pel sud, cap a sa Cudia o Alqueria Vella i Nova.

OBSERVATORI HISTÒRIC

Si ens centram novament en sa Torre Blanca, podrem percebre les nombroses petjades que hi han deixat els avantpassats al llarg de les centúries; o dels mil·lenis, si començam per la prehistòria.

De la vessant de sa Torre Blanca que mira cap a la mar i s'Albufera se'n va segregar la finca de sa Torreta de Tramuntana, amb les cases dels dos llocs adossades. De fet, aquestes es troben dins un interessant conjunt megalític que comprèn un recinte amb cases pre-talaiòtiques, una taula, un talaiot i altres elements.

Abans de la Guerra Civil, l'any 1934, l'arqueòloga anglesa Margaret A. Murray, professora de la Universitat de Cambridge, va dirigir una excavació de les restes arqueològiques de sa Torreta de Tramuntana. Cal destacar que amb aquesta excavació, i la de Trepucó, Murray va dur a terme els primers estudis sistemàtics dels recintes prehistòrics menorquins. El talaiot gran de sa Torreta, que forma part del poblat, s'aixeca en un punt privilegiat sobre el paisatge interior i costaner. Pel que fa a la taula, presenta unes formes i un "nirvi" central a la pedra de suport (com les de Torralba i Son Catlar) que, segons hipòtesis posteriors, revelarien que els seus talladors/constructors posseïen uns coneixements astronòmics i matemàtics molts avançats.

En tot cas, la ubicació del talaiot ens ofereix una magnífica panoràmica de 360 graus. Començant per tramuntana i en sentit horari, veim, entre molts altres, el proper Morellet (de cases blanques i boer modern), Morella Vell (de casat vermell), Morella Nou, la costa de gregal i llevant (amb la torre de Rambla i l'illa d'en Colom al seu darrera), s'Albufera enclotada dins el xaloc, els molins de vent de Milà, tot el pla de Favàritx (en el que sobresurt sa Sella, i el Toro a l'horitzó), Tordonell, es Capell de Ferro, Santa Rita, Mongofra Vell (en dret d'Addaia), es Camp Roig (St. Bartomeu) i Capifort.

Unes desenes de metres cap a xaloc hi ha una naveta d'habitació pre-talaiòtica, aïllada i de planta allargada, que també va ser recuperada durant l'excavació portada a terme per la professora Murray.

Tanmateix, la història no és una foto fixa, sinó una successió de pobles i civilitzacions. En el recinte s'hi van trobar àmfores púniques i republicanes romanes, ceràmica talaiòtica i ibèrica, mentre que per bastir les cases pre-romanes de pati central foren aprofitades les pedres talaiòtiques, entre les que crida l'atenció del profà una gran llosa rectangular perforada per uns orificis perfectament rodons.

DUES TORRES

Amb el pas dels segles, part d'aquelles pedres tallades en temps prehistòrics va ser reaprofitades per alçar la torre medieval que ha donat nom a la contrada; torre escapçada, encara que recognoscible. Dins aquesta època s'emmarca una història o llegenda que explica que l'amo de sa Torre Blanca va ser capaç de capturar uns corsaris desembarcats a la costa i dur-los a Maó.

Si avançam fins al segle XVIII trobarem un altre vestigi històric, la torre de Rambla, també coneguda com des Tamarells o de sa Torreta; és troncocònica, de tres plantes, del tipus Martello Towers, artillada per defensar aquell punt neuràlgic de la costa propera a l'illa d'en Colom. Avui en dia es troba en un estat deplorable, amenaça ruïna. Sense sortir de l'època de construcció de la torre de Rambla, ens trobam amb un succés que trasbalsà profundament al propi governador Richard Kane, l'any 1828 van ser assassinats tres soldats britànics a la finca de sa Torre Blanca, a prop de s'Albufera.

DOS LLOCS

L'any 1642 Bartomeu Seguí, de Binissaida, comprà la possessió de sa Torre Blanca, que comprenia sa Torreta de Tramuntana i sa Boval. De fet, a mesura que es dessecava l'extensa "boval inculta" de Favàritx, es guanyava terreny cultivable. Per aquest motiu Bartomeu Seguí es va permetre segregar les terres de sa Boval –encara un únic lloc–, que llogà per primera vegada quan encara no existien les cases. La família Seguí de Vidal conserva el document pel qual el batle de Maó atribuí les marques de les orelles del bestiar (ovelles, porcs, vaques) del lloc nou. Sa Boval –nom derivat de la gran quantitat de bova que hi creixia– donà lloc a sa Boval Vella, Nova i sa Bovaleta, amb nous terrenys guanyats als aiguamolls, el paludisme i les tercianes.

El naixement de sa Torreta de Tramuntana es va produir per una herència compartida per un germà i les dues germanes, que van reclamar la llegítima, la qual va consistir en dues segregacions del lloc matriu que, una vegada ajuntades les seves heretats, originà aquesta finca. Un repartiment poc amistós donà com a resultat una distribució una mica anàrquica de les tanques; en conseqüència sa Torre Blanca arribava fins al pinar de darrera la cala de sa Torreta, però estava separada de la mar per una llenca de terreny del nou lloc. Cap a s'Albufera, a sa Torreta li pertocà la major part de la riba nord de la llacuna (entre es caló Estret i sa Mitja Lluna), i un sementer de sa Torre Blanca arribaria als prats temporalment inundats des Moliondro, propers a sa Boval, mentre que a la llacuna tot just hi tocava amb la tanca de na Fonda de Baix.

Per si açò fos poc, els dos llocs tenien camins interiors paral·lels, però separats, i el de sa Torreta passava per davall el de sa Torre Blanca sota un pont que just permetia el pas d'una bístia. Amb el temps van llevar la paret del mig, ja que no passava el tractor de cap dels dos. Actualment el camí és dels dos llocs.

La major part de sa Torre Blanca és de terres més aviat elevades, amb noms de tanques que ens ho recorden, com es Pujol des Cúgul, es Pujol Ras, ses Penyes Blanques o la Serra Garda; d'altres són marines, com la de na Forana, des Càrritx i de ses Estèperes; altres són més baixes, com sa Terra Nova i na Fonda. Altres topònims que criden l'atenció podrien ser es Munt des Blat, na Companya, na Cinc-centes, sa Presó i hort dels Alocs (una planta); tractament a part mereix el de les tanques des Cebollins (Petit, de Dalt i de Baix), que és una alteració d'Aubollins, diminutiu de bullons: petits verinals naturals, clots que omplien de pedreny per treure i canalitzar l'aigua que brollava per tal que no hi quedés embassada.
–––
adsintes@telefonica.net