TW
0

Elogiar una obra de teatre quan ja ha passat per tots els pobles de l'Illa és quasi com escriure una mena de nota necrològica: "el finat va ser una persona exemplar, admirat per tothom i una gran persona, etcètera, etcètera". Tanmateix costa de creure que les representacions de "El cor d'un boxejador" s'acabin per sempre, tot i que el proper mes de març es programaran funcions per escoles i instituts.

Aquesta simpàtica comèdia de l'alemany Lutz Húbner ha trobat a Menorca dos excel·lents actors: Jordi Odrí i Joan Taltavull que claven els seus papers. Seria injust que el treball d'interpretació, de memorització i de posada en escena que han dut a terme s'acabés amb només onze representacions. Tant l'obra com els intèrprets es mereixen més recorregut i el públic que no ha tingut l'ocasió de veure-la també s'ho mereix.

Els protagonistes de "El cor d'un boxejador" són un jove marginal que es mou amb una panda de predelinqüents, al qui la justícia condemna a pintar les parets d'un geriàtric, i un ex boxejador que viu en aquell geriàtric. Mitjançant un diàleg socràtic, que comença en forma de monòleg, els protagonistes mostren la força de la col·laboració entre l'experiència i la joventut, el valor de l'amistat entre estranys, la superioritat de la intel·ligència en front a la força i la necessitat d'intentar acomplir els somnis.