Les intencions forassenyades del ministre Wert d'espanyolitzar els nens catalans -no hi ha res més inútil que consumir temps, energies i doblers mirant d'alterar el que sustenta el món interior de les persones- no han agafat per sorpresa la majoria de menorquins. Tots aquells que vam ser educats en escoles franquistes sabem amb exactitud què vol dir espanyolitzar els alumnes dels centres escolars. Per açò tenim el dubtós privilegi de poder avaluar els resultats finals si es du a terme aquesta barbaritat, pròpia d'una dictadura que no d'un país aparentment democràtic, i de mesurar-ne les conseqüències. Després de tants d'anys d'escolarització franquista, els nacionalistes espanyols van aconseguir l'objectiu que cercaven a base de garrot, humiliacions i rentades gens subtils de cervell? La resposta extreta de l'experiència i de les dades de la població és que el percentatge d'èxit va ser ridícul i que la majoria d'alumnes que vam ser exposats al virus de la manipulació infantil vam decidir per nosaltres mateixos quan vam sortir del sistema educatiu oficial i ens vam convertir en adults. Una minoria, no obstant, va fer seves les estructures franquistes inoculades a l'escola i va ser incapaç d'evitar que formessin part per sempre del seu esquelet intel·lectual fins als nostres dies. Es tracta de gent de la meva edat, o una mica més jove i, sobretot, de persones més majors que van viure la guerra civil espanyola. Entre aquestes persones minoritàries la confusió mental acaba sent entendridora. Odi cap a la pròpia cultura, vergonya per la llengua dels seus pares i dels seus avis, veneració fins a l'absurd de mites aliens, adoració de símbols nacionalistes peninsulars. La prova d'aquesta confusió emocional és el seu balanç quotidià d'amors i odis. Estimen la cultura menorquina i el menorquí i odien la cultura catalana i el català tot ignorant que el principi es toca amb el final. No saben d'on vénen. No saben qui són. I, el més boirós de tot, no saben cap on van. En definitiva, viuen permanentment orugats i, el més terrible, és que transmeten les seves pors als seus fills, o a la gent que tenen al voltant, quan allò que haurien de transmetre haurien de ser valors positius com ara l'amor i el coratge. Què hi podem fer? Res. Com he dit al començament, és molt difícil ensorrar estructures interiors. El verb "orugar" -o "erugar"- o l'adjectiu "orugat" -o "erugat- és una paraula menorquina que, a més de voler dir "infestat d'orugues o erugues"; significa "esverat, tenir por, esporuguit, ple de temor, recelós". És un derivat de "eruga" o "oruga". "Un moix entrà correguent dins el soterrani, tot orugat, prova de que n'havia fet colcuna", Penya Mos. III, 101. Encara que caiguin de punta, que estigueu ofegats de problemes i que no veieu per aumon la sortida; no estigueu orugats. Pensau que les orugues fan picor i es mengen els sembrats i que sempre s'acaben transformant en papallones.
Pedraules
Orugat
11/02/13 0:00
También en Opinión
- La autopsia al conductor del accidente con seis fallecidos en Maó descarta el infarto
- Que de un enrejado de los pisos sociales de la calle Borja Moll...
- Vilafranca aprovecha la ausencia de dos consellers del PSOE para aprobar el presupuesto y saltarse el boicot de Vox
- Más de la mitad de las multas a los patinetes de Maó son por no tener seguro
- Loles Tronch defiende el 'subidón' salarial de sus concejales: «Nosotros sí que trabajamos»
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.