La batalla aèria

No passa setmana sense que rebem una nova maçada. Quan no són figues són raïms. La penúltima mala notícia va ser, fa devers deu dies, l'anunci de la retallada per part del govern Rajoy del descompte per a residents, amb un límit de 70 euros. Dies després d'aquesta porcada, ens assabentàvem que el mateix govern ha aprovat una rebaixa de l'11% en tots els bitllets de l'AVE, perquè no té prou passatgers, i en canvi la ruta aèria de servei públic Menorca-Madrid tindrà un preu base de 159 euros. Tanta història per una espectacular presa de pèl? Viure per creure-ho.

Davant aquest panorama, el president Tadeo planteja la necessitat que el ple del Consell Insular adopti un acord "unànime i ferm" per rebutjar la limitació del descompte aeri. Considera "irrenunciable" el manteniment del 50% de bonificació, i demana un suport "contundent" a aquest descompte. Caram. Són paraules serioses. Servirà de res, però, aquest pronunciament de la primera institució menorquina? Si repassam l'hemeroteca d'ençà que Menorca pateix l'hemorràgia del transport aeri, veurem el caramull de declaracions institucionals que hi hagut fins ara sobre el mateix tema. Han servit de res? En fi, no dic que el Consell no hagi de fer una enèsima declaració. Endavant. Però açò tot sol no basta. Si no ha arribat ja el moment de passar de les paraules a les accions, de convertir el tema del transport aeri en la batalla aèria de Menorca, què més ha de succeir?

El president del Consell i del PP menorquí podria ordenar als seus diputats i a la seva senadora que no votin amb el govern de Rajoy fins que no s'arregli d'una manera satisfactòria el problema que més està perjudicant la viabilitat econòmica de Menorca.

Els representants menorquins a les cambres parlamentàries espanyoles podrien apostar fort per Menorca i, en lloc d'apuntalar un govern que passa olímpicament de la nostra illa, posar-lo contra les cordes. El Consell Insular podria liderar una revolta institucional i que tots els representants menorquins al Congrés i al Senat, tant els del PP com els del PSOE, votessin junts una proposta de solució amb una data límit per a la seva aprovació, baix l'amenaça de passar al grup mixt si el govern continua tractant Menorca com una colònia. Ho podrien fer. Tindrien tots els sectors econòmics i tot el poble de Menorca amb ells. Els aplaudirien fins i tot les pedres de les parets seques, les sargantanes de s'illa de l'Aire i les mates que fan llentrisca. Però no ho faran. És clar que no.

Aquesta és la tragèdia, que invalida i converteix en xerrameca les declaracions de les millors intencions: els representants menorquins a Madrid no fan de menorquins, sinó de populars o de sociates. Claca del govern de torn. I les sucursals menorquines dels partits espanyols mai no han tret els peus del llençol a favor de Menorca, si açò els podia costar una estirada d'orelles. Bàsicament, són màquines de dir amén.

Ara bé: és tota la culpa dels polítics? Fa uns dies, una senyora va escriure un comentari a l'edició digital d'aquest diari, al peu d'una notícia sobre el transport aeri, on deia que els polítics només es recorden de Menorca quan és hora de venir a arreplegar vots. Bé, tal vegada ja ni tan sols açò els fa falta, perquè els menorquins fa dècades que patim del mateix mal i, elecció rere elecció, continuam triant els mateixos inútils. Ens ho hauríem de fer mirar.