En Samu serà Caixer Fadrí!

Petitó meu, feia temps que ho sabíem, però ahir ja va ser oficial del tot. En Samu, l'amic de ton pare, serà enguany el caixer fadrí -o sobreposat- de les festes de Sant Bartomeu. Açò voldrà dir que durà la bandera i serà el primer caixer de la qualcada. En Francesc ja ho va ser, i ara li toca a en Samu. Ja veus, tenim amics ben importants! En aquest cas, però, no et vull xerrar de Sant Bartomeu, que encara queda molt enfora, sinó de la il·lusió.
En Samu feia temps que esperava el dia d'ahir. Va passar nervis, dubtes, hi havia moments en que no sabia com acabaria tot, però va mantenir l'esperança i finalment farà realitat el seu somni. La il·lusió que té dipositada en el fet de ser caixer sobreposat li fa encarar tot el que té a veure amb aquesta responsabilitat amb un somriure i amb moltes ganes. I aquesta, petitó, hauria de ser la nostra actitud en moltes coses de cada dia.
Perquè la il·lusió no ens la poden retallar. Tampoc no ens poden fer pagar més impostos segons el nivell d'il·lusió que tinguem, i tampoc poden fer que visquem la il·lusió en una llengua diferent a la nostra de tota la vida. La il·lusió és nostra, de ningú més. Poden fer mil coses per intentar reduir-la. Poden encarir la universitat per reduir la il·lusió d'estudiar. Poden facilitar l'acomiadament per minvar la il·lusió de tenir un treball decent i estable. Poden retallar la sanitat i l'educació per menystenir la nostra il·lusió de poder disposar de serveis de qualitat. Ells poden fer tot açò, però noltros podem seguir mantenint la il·lusió, les ganes, els ideals.