Bibiloti

El disc, produït per Joan Bibiloni, és un monument artístic. Deu cançons basades en rondalles menorquines i interpretades per un estol de luxe: Joana Pons, Miquel Mariano, Enric Barbat, Eva Pons, Shanti Gordi, Jaume Gomila, Bep Marquès, Cris Juanico i el mateix Joan Bibiloni. Un luxe que deixa bocabadat. "Es Ciuronet", "Na Catalineta i na Catalinota", "Mestre Gelabert", "Es set bandolers", "Sa paparreta", "Sa cabreta", "Es vei Matei i es vei Tiroril·lo", "S'animalet verd", "S'aufàbia de sa ventura" i "Es bibiloti".

Destacables són els diferents accents dialectals dels cantants i l'encert en la tria de les rondalles. Cadascuna, a més de cobrir en escreix les exigents expectatives de diversió de les criatures, toca amb precisió un positiu aspecte humà concret: el respecte a la diferència, les recompenses relacionades amb la bondat, la capacitat de perdó de la víctima, la consideració envers els animals, els mals inherents a la corrupció, les conseqüències de la cobdícia, el valor del coratge i la justícia, i la màgia i la font inexhaurible de plaer i de sensacions que proporciona la imaginació. Totes les interpretacions traspuen una perfecció professional molt fresca i dinàmica. És injust destacar qualque cantant, però la versió que fa Cris Juanico de "Es set bandolers" assoleix una unitat pura. Tanca aquest extraordinari replec de rondalles menorquines adreçades a un públic infantil "Es bibiloti". Què és un "bibiloti"? La veritat és que ho desconec. No surt als diccionaris convencionals ni tampoc en els dialectals. Crec que és una perversió de la paraula francesa "bibelot", que ha estat acceptada tal qual pel català i també pel castellà, i que significa "petit objecte decoratiu, quincalla." És present al francès des del segle XV i hauria pogut passar al menorquí durant la curta dominació francesa del XVIII. La veu es va formar per la repetició expressiva ("bel-bel", doble apòcope de "beau"="bell") influïda per la paraula del francès antic "beu-belet" amb el mateix sentit.