Joan Pons Pons23/01/13 0:00
TW
0

Em sembla que va ser l'any 2006, quan en Jan tenia sis anys, que vam haver de sentir més d'un centenar de vegades un disc compacte. Es titulava "Açò vol dir que era..." i duia com a subtitulació el lema "Cançons de rondalles per a infants". No sé qui ens el va regalar -tal vegada fins i tot van ser els reis d'orient-, però ens va fer un favor immens. Quina obra mestra! Quin humor més fresc! Quina desimboltura! Quines interpretacions més genials! I no cregueu que per aquestes dates fóssim uns inexperts o uns acabats d'arribar en aquest món de l'animació infantil. A Barcelona hi ha molta tradició en aquest camp. El mestratge el va iniciar el gran Xesco Boix. A l'estela d'aquest artista hipersensible desaparegut en tràgiques circumstàncies, van sorgir multitud de grups. No, no érem aliens a aquest ric i festiu món de la despietada faràndula infantívola.

El disc, produït per Joan Bibiloni, és un monument artístic. Deu cançons basades en rondalles menorquines i interpretades per un estol de luxe: Joana Pons, Miquel Mariano, Enric Barbat, Eva Pons, Shanti Gordi, Jaume Gomila, Bep Marquès, Cris Juanico i el mateix Joan Bibiloni. Un luxe que deixa bocabadat. "Es Ciuronet", "Na Catalineta i na Catalinota", "Mestre Gelabert", "Es set bandolers", "Sa paparreta", "Sa cabreta", "Es vei Matei i es vei Tiroril·lo", "S'animalet verd", "S'aufàbia de sa ventura" i "Es bibiloti".

Destacables són els diferents accents dialectals dels cantants i l'encert en la tria de les rondalles. Cadascuna, a més de cobrir en escreix les exigents expectatives de diversió de les criatures, toca amb precisió un positiu aspecte humà concret: el respecte a la diferència, les recompenses relacionades amb la bondat, la capacitat de perdó de la víctima, la consideració envers els animals, els mals inherents a la corrupció, les conseqüències de la cobdícia, el valor del coratge i la justícia, i la màgia i la font inexhaurible de plaer i de sensacions que proporciona la imaginació. Totes les interpretacions traspuen una perfecció professional molt fresca i dinàmica. És injust destacar qualque cantant, però la versió que fa Cris Juanico de "Es set bandolers" assoleix una unitat pura. Tanca aquest extraordinari replec de rondalles menorquines adreçades a un públic infantil "Es bibiloti". Què és un "bibiloti"? La veritat és que ho desconec. No surt als diccionaris convencionals ni tampoc en els dialectals. Crec que és una perversió de la paraula francesa "bibelot", que ha estat acceptada tal qual pel català i també pel castellà, i que significa "petit objecte decoratiu, quincalla." És present al francès des del segle XV i hauria pogut passar al menorquí durant la curta dominació francesa del XVIII. La veu es va formar per la repetició expressiva ("bel-bel", doble apòcope de "beau"="bell") influïda per la paraula del francès antic "beu-belet" amb el mateix sentit.