"Feliços els qui treballen per la pau!"

1. Focus de tensió i iniciatives de pau. Els focus de tensió provenen de la creixent desigualtat entre rics i pobres i del predomini d'una mentalitat egoista que s'expressa en un capitalisme financer no regulat; també del terrorisme i delinqüència internacional i dels fonamentalismes i fanatismes de caire religiós.
Les iniciatives de pau, que també hi són, mostren l'aspiració essencial de l'home a una vida humana plena, feliç i aconseguida. Aquesta aspiració respon al disseny de Déu sobre l'home.

2. La benaurança evangèlica. Les benaurances evangèliques no s'han d'entendre com a recomanacions morals sinó com la bona notícia del compliment d'una promesa ja en aquesta vida: els qui treballen per la pau descobriran que són fills de Déu i que Déu des de sempre és al seu costat.
La pau és un do messiànic i una tasca humana. Com a responsabilitat humana s'assenta en un humanisme obert a la transcendència i en una ètica de la comunió i la participació. No s'avé per tant amb un relativisme moral ni amb una moral totalment autònoma.

3.La pau, do de Déu i tasca humana. La pau afecta l'home tot sencer: el seu interior i la seva relació amb el pròxim i amb la creació. Segons la "Pacem in terris" de Joan XXIII, és la construcció d'una convivència basada en la veritat, la llibertat, l'amor i la justícia.
Un autèntic treballador per la pau ha de tenir cura de la dimensió transcendent i del diàleg amb Déu per tal de vèncer el pecat que impedeix la pau. Convençuts que en Déu tots som una sola família humana, la pau serà un ordre vivificat per l'amor i realitzat en la llibertat, que ens fa sentir com a pròpies les necessitats dels altres i ens duu a compartir amb els altres tots els béns. Treballar per la pau ens porta a la realització del bé comú de les diverses societats.
La pau és possible, ja que tots hem estat creats a imatge de Déu i Jesucrist el seu Fill fa sorgir, en la història, una nova creació. Aunciant-lo, l'església el mostra com qui és la nostra pau, justícia i reconciliació.

4. Els treballadors per la pau estimen, defensen i promouen la vida en la seva integritat. El camí cap a la realització del bé comú inclou el respecte de la vida humana en totes les seves dimensions i exclou per tant, l'avortament i l'eutanàsia; respecta l'estructura natural del matrimoni entre home i dona, com a veritats naturals i racionals, més que de fe. També demana incloure entre els drets humans fonamentals el de la llibertat religiosa plena, i exclou la intolerància.
La ideologia del liberalisme radical i de la tecnocràcia fan pensar que el creixement econòmic s'ha d'aconseguir erosionant la funció social de l'Estat i les xarxes de solidaritat civil. Açò amenaça un dels drets més fonamentals que és el dret al treball, que no pot dependre de l'absoluta llibertat dels mercats.

5. Construir el bé de la pau mitjançant un nou model de desenvolupament i d'economia. Aquest nou model demana una correcta escala de valors i de béns estructurada tenint
Déu com a referència última. No basta disposar de molts de mitjans i opcions; tot s'ha d'enfocar en la perspectiva d'una vida bona i d'una conducta recta.
Per tal de sortir de l'actual crisi financera i econòmica fan falta persones i grups que promoguin la vida i afavoresquin la creativitat humana; que girin l'esquena a l'òptica individualista i egoista del profit i del consum, convençuts que l'èxit autèntic s'aconsegueix pel do d'un mateix i de les pròpies capacitats al servei dels altres. Un desenvolupament humà i sostenible té necessitat de la gratuïtat i d'unes relacions de lleialtat i reciprocitat que vagin més enllà del propi interès i cerquin el benefici de les generacions presents i futures.
En l'àmbit econòmic els estats són responsables de polítiques de desenvolupament industrial i agrícola basades en una estructuració ètica dels mercats monetaris, financers i comercials, tenint present que la crisi alimentària és molt més greu que la financera.

6. L'educació per a una cultura de la pau. La família, cèl·lula bàsica de la societat des del punt de vista demogràfic, ètic, pedagògic, econòmic i polític, té com a vocació natural la de promoure la vida. Els pares tenen el dret i la responsabilitat primera en l'educació dels fills en l'àmbit moral i religiós. És en el si de la família que neixen i creixen els qui treballen per la pau.
També tenen la seva responsabilitat les comunitats religioses, i l'Església en participa quan, en la tasca evangelitzadora, promou la conversió a la veritat i a l'amor de Crist.
També les institucions culturals, escolars i universitàries fan molt per la pau en la mesura que formen noves generacions de líders i promouen la renovació de les institucions públiques. Des de la reflexió científica poden contribuir a establir un sòlid fonament antropològic i ètic. La política té necessitat d'un pensament nou, una nova síntesi cultural que dugui a superar tecnicismes i ajudi a harmonitzar la diversitat de tendències en vistes al bé comú.

7.Una pedagogia del treballador per la pau. És necessari proposar i promoure una pedagogia de la pau. Aquesta demana una rica vida interior que es traduesqui en pensaments, paraules i gestos que creïn una cultura de pau, una atmosfera de respecte, honestedat i cordialitat. Més que ensenyar a ser tolerants cal ensenyar a ser benvolents; créixer en el convenciment que "'s'ha de dir no a la venjança, reconèixer les pròpies culpes, acceptar les disculpes sense exigir-les i, en fi, perdonar". És a dir, s'ha de difondre una pedagogia del perdó que dugui a vèncer el mal amb el bé. És aquesta una feina lenta que suposa renunciar a la falsa pau promesa pels ídols d'aquest món.
Jesús encarna, en la seva existència i fins al do total de sí mateix, aquest conjunt d'actituds. En aquest context és bo recordar l'oració de sant Francesc d'Assís demanant a Déu que ens faci instruments de la seva pau per posar amor on hi hagi odi, perdó on hi hagi ofensa, i fe on hi hagi dubte. I que Déu il·lumini la ment dels governants perquè treballin per la pau i per tots els homes perquè tirin en terra les barreres que divideixen els uns dels altres.