Vitrac

El vitrac, o bitxac comú, és un ocell de l'espècie Saxicola torquata, petit, amb el cap negre, les ales i coa també negres, rogenc davall el coll i blanquinós pels pits. Se sol posar davall els joncs i persegueix al vol els insectes de què s'alimenta. Fa el niu en terra i posa de cinc a sis ous verdosos. És un animal sedentari i, per tant, els vitracs que em vénen a veure al pati de Barcelona no són els mateixos que puc contemplar després a l'estiu o per Setmana Santa a Menorca. A l'Illa també és sedentari molt abundant i migrant escàs, a diferència del vitrac foraster que, com el seu nom indica, és migrant als dos passos, lleugerament més abundant al de primavera. Normalment crien dues vegades per temporada, de vegades tres. El vitrac és fàcil d'observar posat als llocs elevats, com les parets seques, capçades d'arbres joves o arbusts, cables i pals d'electricitat, des dels quals controla el territori emetent el seu característic reclam. A Menorca està distribuït gairebé per tota l'illa, excepte als boscos.

A més de la referència a l'ocell, a Menorca un vitrac és un al·lot menut i graciós. L'analogia popular em sembla encertada. Per deformació professional també compararia aquest ocell menut, que diuen que viu molts d'anys, amb un príncep asiàtic vestit amb elegants robes de seda. O amb un soldà luxuriós enfundat amb els rics teixits de l'època de major esplendor de l'imperi otomà.

La similitud fonètica amb el mot vitrall (vidriera de colors d'alguns finestrals, lluernes o altres obertures d'un edifici, catedral o església, construïda segons un disseny o dibuix previ i manegada amb plom damunt un bastidor metàl·lic) i la coincidència cromàtica podria fer pensar en una possible connexió. No ho crec. De totes maneres, quan torni a aparèixer al pati, ho provaré d'esbrinar. A veure què em contesta la tarabilla común que a Menorca coneixem amb el nom de vitrac.