Cuscussó

Ma mare fa el millor cuscussó del món. Amor de fill, ja ho sé, però el menjar està relacionat amb les experiències emocionals del passat i les meves són bones, intenses i plaents. El cuscussó se sol preparar per aquestes dates i la recepta més comuna es fa coent pa ratllat i mesclant-lo amb ametlles torrades, canyella, llimona, mantega o saïm, panses i sucre. He menjat cuscussó a altres cases on hi afegien pinyons i fins i tot confitets de colors que deixaven el plat molt vistós. La consistència també pot ser diferent. Des de més escumosa, que es pugui menjar a cullerades, fins a més sòlida que permeti el tall d'un ganivet i la menja com si es tractés d'un pastís convencional. L'origen del plat sembla àrab i el nom ens remet al cuscús que, com tots sabem, és una pasta de farina esmicolada o reduïda a bolletes i que avui en dia es pot trobar sense dificultats als prestatges dels supermercats o a les botigues de menjar, i es pot degustar a restaurants àrabs acompanyat de verdures o de carn.