Gràcies, Sr. Parker

Les notícies que ens arriben a través de la televisió i la premsa escrita són només una part de la realitat, i no precisament la més falaguera. Tenim més informació de les parelles que se separen que dels matrimonis feliços, i més dels polítics corruptes que dels honests. De la mateixa manera, els mitjans de comunicació ens parlen més dels països que entren en guerra que dels que tenen la sort de seguir vivint sense aquest gran trastorn. Els ciutadans hauríem de tenir la prudència de mirar la televisió o llegir la premsa amb el màxim esperit crític, i resistir la temptació de caure en un pessimisme forassenyat.
Fa ben pocs dies, a la població nord-americana de Newtown, d'un nombre d'habitants semblant al de Ciutadella o Maó, Adam Lanza, un jove de 20 anys, va causar una de les majors matances escolars de la història dels Estats Units. Entre les seves 28 víctimes, hi havia vint nens. La majoria d'ells no passava dels 6 anys.

Per si no n'estan assabentats, m'agradaria informar els lectors del 'Menorca' de l'admirable comportament d'un dels pares de les víctimes, el Sr. Robbie Parker, el qual, tot i ser presa de l'immens dolor causat per la mort de la seva filleta, va tenir la generositat d'adreçar aquestes paraules a la família de l'assassí de la seva nena: "No puc imaginar com deu ser de dura aquesta experiència per a vosaltres, i volem que sapigueu que l'amor de la nostra família i el nostre suport us acompanya".

Lectors addictes al pessimisme, a l'hora de jutjar els humans, no s'oblidin de tenir present la bondat del Sr. Parker i de tantes i tantes altres persones com ell.