Ca

Vaig néixer a Ferreries el vint-i-cinc de desembre de mil nou-cents seixanta. Per tant, som una serp que va camí de ser un ca, si ens avenim als càlculs fets al segle XVII per l'escriptor castellà Baltasar Gracián: "A los 20 años un hombre es un pavo real; a los 30, un león; a los 40, un camello; a los 50, una serpiente; a los 60, un perro; a los 70, un mono; a los 80, nada". Encara que no estigui d'acord que als vuitanta no s'és res, com m'agrada el bell idioma castellà! Ador els zopilotes de Juan Rulfo, m'emocionen les reflexions místiques de Santa Teresa, m'embruixa la música que destil·la la prosa de Márquez, em fan reflexionar els pensaments d'Ortega y Gasset; m'aclapara la força irònica d'El Quixot i, entre els contemporanis, em provoca un somriure la intel·ligència esmolada de Diego Prado o la festa de la literatura que és Alehop de José Antonio Fortuny Pons. El mèrit d'aquest amor cap a la llengua castellana no es deu a l'educació franquista que vaig rebre. És mèrit dels escriptors, de la saviesa dels refranys populars, de la profunditat evocadora de la poesia i de les cançons. Vaig estudiar Filologia Catalana a Barcelona després de la mort del dictador. La llengua no es tria. Entra en la teva vida quan t'ensenyen a anomenar les herbes i les flors secretes; els penyals, les cales i els golfs; els ocells, els rosegadors, els peixos; la manera de relacionar-te amb els altres, els sentiments, les emocions. Ara, aquesta llengua que em van ensenyar d'al·lot està amenaçada. Sumar és millor que restar. La genialitat intuïtiva d'Úrsula Mascaró ho va expressar amb exactitud una nit d'estiu a Son Fideu. Sumar. Dos idiomes. No fer-ne servir un per aniquilar l'altre. No tenir por de la diversitat. No separar els al·lots en guetos per raó de llengua. No s'adonen que un exèrcit d'esquelets apocalíptics no ho va aconseguir durant quaranta anys de repressió a pesar d'estar encapçalat per un drac de flama tènue i verinosa? Per què són tan arrogants i ignorants per creure que ells ho aconseguiran? Som un ca i m'agraden les pedres i les paraules.