La crisi que no cessa

T ampoco puede hoy la Junta comunicaros noticias alhagüeñas (sic) y satisfactorias: la terrible crisis que, como sabéis, viene arruinando la Industria y el Comercio de nuestra Patria desde hace tres años, ha dejado sentir en el presente ejercicio sus perniciosos efectos con igual o mayor intensidad que en el anterior, habiendo continuado la paralización en algunas comarcas de Cataluña, y vístose precisadas fábricas de primer orden a cesar por completo en sus trabajos durante meses enteros, o a reducirlos a algunos días de la semana. Nosotros afortunadamente no hemos llegado a este extremo (...)". Fins aquí arriben les primeres línies de la memòria que el president de La Industrial Mahonesa, Joan Taltavull, va llegir a la Junta general ordinària d'accionistes de l'emblemàtica empresa tèxtil ubicada a Cala Figuera. Tot i la familiaritat amb l'actual situació que malauradament ens transmet aquest breu text -del que he suprimit les dates que hi figuren- les paraules de Taltavull es van pronunciar fa ni més ni manco que... 124 anys. Des de llavores els menorquins hem viscut una successió de crisis econòmiques que sembla que no s'aturen mai, açò sí, amb les respectives èpoques de creixement. Després de la crisi de 1885, de la que parla Taltavull, va venir la pèrdua de les colònies d'Ultramar el 1898, el crac de 1911, l'enfonsament de la indústria de bosses de plata a la dècada de 1920, el crac de 1929, la llarga postguerra, la crisi del petroli dels anys 70, la crisi econòmica dels anys 90 i l'actual crisi financera de 2008, entre altres. Amb el permís del poeta Miguel Hernández, és la crisi que no cessa.