Fets i no persones

Llorenç Allès14/11/12 0:00

El fet que destapava ahir aquest diari sobre el complement de destí que cobren alguns expolítics que tornen al seu lloc de funcionari és, perdonin la contundència, vergonyós. No té cap sentit que una persona segueixi cobrant un sou de ministre quan torna al seu lloc original i, per exemple, es dedica a fer fotocòpies. No té cap sentit, i frega la indecència quan aquest sou de ministre el pagam entre tots. Ara bé, avui em permetran una reflexió periodística.

Moltes persones m'han demanat per què no informam sobre els noms de les persones que es beneficien d'aquest complement. Escric aquestes línies des de la meva modesta (i criticable) opinió. Crec que en aquest cas concret, allò denunciable és el fet en sí, és a dir, l'existència d'un complement d'aquest tipus i una llei que ho empara i ho consolida. Les persones que, a partir d'aquesta llei, cobren el complement, no fan res més que obtenir un dret que els otorga una llei. No cometen cap delicte, no són ells qui abusen (i deixo clar que no tenc cap interès en defensar cap persona concreta, sigui del color que sigui). Qui ha abusat és qui ha permès una situació així.

Per tant, si algú esperava carnassa, me sap greu, però jo no la donaré. No posaré persones amb noms i llinatges al mig de l'arena perquè siguin fuetejades quan no fan altra cosa que rebre un complement injust, reprovable i vergonyós però que no és altra cosa que el compliment d'una llei. Podrien renunciar al complement? Sí, podrien fer-ho, i seria una mostra de coherència i d'ètica lloable.

I insisteixo, açò no treu que consideri aquest complement una vergonya, un insult cap els altres ciutadans, cap els mileuristes, els aturats, els pensionistes, els desnonats... La Llei s'ha de canviar, i ho han de fer els polítics. Ho faran? Ho dubto.