Més respecte cap als professionals de la premsa

Per desgràcia i ben freqüentment, en escrits publicats per la premsa menorquina, l'arrogància i els insults substitueixen la manca d'arguments. I també ben sovint els autors de tals escrits presenten com a evidències afirmacions que no passen de ser opinions personals, 'evidències' que tantes i tantes vegades no són sinó prejudicis, pures afirmacions no defensades a través d'una argumentació pels qui les fan. Amb una considerable presumpció i immodèstia, sembla que els qui s'expressen de tal manera creguin que: "Açò és així perquè ho dic jo, i els qui no pensen igual són idiotes o gent malintencionada".

A cada diari hi ha persones que tenen la responsabilitat de decidir si tals escrits han de ser o no publicats, i que, en el cas que no els deixin imprimir, poden ser fàcilment víctimes d'acusacions com la de no haver respectat determinades formes de pensar, d'haver atemptat contra la llibertat de premsa i d'altres de similars, arguments que gosaria dir que no són altra cosa que xantatges morals. Un diari té tot el dret i fa molt bé de no publicar un escrit pel sol fet d'haver estat redactat de manera grollera i de forma poc respectuosa, tant amb els atacats com amb el públic lector, i també –tinguem-ho molt present- amb els responsables del diari -director, cap de redacció, etc.- que no tenen perquè cedir davant d'exigències forassenyades.

Ja he parlat en ocasions anteriors del problema que torn a denunciar avui. Com que tal problema continua sense ser resolt, no em sembla inútil reproduir-ne ara dos fragments -el primer massa llarg, en deman disculpes.

L'any 2006 jo escrivia en 'es Diari': "(...)voldria proposar als estudiants de periodisme, sociologia, filologia i lingüística, psicologia, etc. que contemplin aquests insultants com a tema de possibles treballs escolars, que els converteixin en objecte d'estudi. Constituirien possibles qüestions de recerca per a aquests futurs sociòlegs, periodistes, psicòlegs i lingüistes les següents: Qui són aquests que insulten des del "Menorca"? Són homes? Són dones? Són joves? O potser gent d'edat més avançada? Quin és el seu nivell d'estudis? En quina llengua insulten? En castellà? En català? Respon el seu esperit agressiu a frustracions no superades? La seva prepotència, podria ser un intent inconscient de compensar possibles limitacions o inseguretat? De quina o quines poblacions menorquines provenen els insultants? Són, com em pens -ai! ai! ai!-, maonesos com jo, per a vergonya meva i dels meus conciutadans? Quina temàtica tenen els escrits en què apareixen els seus insults? Els trobam en polèmiques de diversa mena? En crítiques a la manera de pensar o actuar de determinats personatges o partits polítics? I etcètera."

El segon text que voldria citar pertany al meu article "¿Por qué no te callas?", publicat el setembre d'enguany. Hi deia: "Si algun lector pateix les envestides d'algun d'aquests individus i li vol replicar per escrit, hauria de procurar no fer esment de nom ni llinatges de l'agressor, i procurar retreure-li el seu comportament de forma impersonal. Podria ser que, a través dels seus atacs, l'agressor demanés, de forma inconscient o no, més audiència, i només faltaria que els agredits li fessin propaganda."

El problema de què parl ara no és només d'aquest darrers anys. De polèmiques al 'Menorca' amb participacions arrogants i decorades amb insults, en record alguna de quan era jove, d'abans d'anar-me'n a viure i treballar a Barcelona, els anys seixantes del segle passat. Ja fa massa temps que la cosa dura.