Sembla mentida

La troballa d'un nou monument prehistòric, en aquest cas un sepulcre megalític de l'Edat del Bronze a Binibèquer, que es resistia a la seva catalogació com a element patrimonial dels menorquins, ha estat una sorpresa per a la majoria de les persones interessades en l'apassionant món de l'arqueologia. Sembla mentida que en una illa tant petita com és aquesta, en la que el camp ha estat lligat al sistema de vida tradicional dels menorquins fins no fa molts anys i se'n té un gran coneixement del medi rural, que encara restin amagades construccions d'hàbitat i funeràries que van ser aixecades pels nostres avantpassats durant les èpoques naviforme i talaiòtica. És coneguda l'expressió de que Menorca és un museu a l'aire lliure, per la gran quantitat de monuments prehistòrics que s'aixequen arreu de la geografia insular, una de les característiques que ha animat a l'IME i al Consell insular a avançar en l'ambiciós projecte de declarar la Menorca talaiòtica -o hauria de ser Menorca prehistòrica, per englobar també la cultura naviforme?- com a Patrimoni de la Humanitat. Les taules, com a monuments propis de l'Illa, els talaiots i les navetes són les construccions més conegudes. Però des que fa uns pocs anys vaig visitar les runes de Na Comerma de sa Garita, a Alaior, estic atrapat a aquest enigmàtic i, al mateix temps, espectacular edifici, del que la seva excavació -i posterior reconstrucció- ens permetria resoldre el seu misteri.