Oulipo

Els membres de l'Oulipo cercaven possibilitats inèdites de creació literària, formats d'escriptura que ningú no hagués provat mai abans. A mig camí entre la investigació i el joc, entre l'experiment i la provocació, van elaborar creacions tan pintoresques com les novel·les isosintàctiques de Jean Queval, els sonets irracionals de Jacques Bens, o les rimes heterosexuals de Noël Arnaud. Raymond Queneau fou segurament el més agosarat, fent tota casta d'experiments de manipulació textual, com el lipograma, el S+7 i la literatura definicional. Amb aquesta darrera tècnica, agafava textos conegudíssims de la literatura universal i els reescrivia de dalt a baix, substituint determinades paraules —els noms, els adjectius, els verbs, o tots alhora— per la seva definició del diccionari. Així, per exemple, la frase "El moix s'ha begut la llet" es convertia en "El mamífer carnívor digitígrad domèstic s'ha empassat el fluid blanc o groguenc segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers".

Idò, ves per on, a l'Oulipo li ha sortit un grup de deixebles tardans en el Govern de les Illes distintes de les Canàries. El conseller distint de turisme i indústria troba que no és cap barbaritat que al butlletí oficial de la comunitat autònoma, en una convocatòria de subvencions per a produccions audiovisuals s'eviti anomenar la llengua catalana pel seu nom, i que aquest sigui substituït per la perífrasi "llengua cooficial distinta del castellà".

La gent s'ha posat les mans al cap, perquè no entén que en època de crisi i de transformacions radicals com la nostra, som cridats a experimentar, a innovar i esprémer la imaginació, i que el butlletí oficial pot ser un magnífic camp de proves per superar els estrets límits del llenguatge administratiu convencional.

I si han començat a fer-ho amb el butlletí, per què no apliquen la tècnica oulipiana de la literatura definicional a tots els camps on sigui possible? El Diccionari Català-Valencià-Balear dels insignes Alcover-Moll podria ser rebatejat com Diccionari Cooficial-Cooficial-Cooficial, i, ja que hi som i per evitar ferir susceptibilitats en la parròquia gonella, podrien promoure que l'entitat normativa de la llengua es digués Institut d'Estudis Cooficials. En l'àmbit del comerç, podrien decretar que l'etiquetatge dels productes sospitosos de separatisme adoptessin la mateixa terminologia, i així podríem anar a comprar aigua amb forats de la marca Vichy Cooficial, i de postre menjar-nos una crema cooficial, açò sí, amb un cobert distint de la forquilla.

S'admeten idees i suggeriments, perquè no es tracta de fer el ridícul. O tots moros, o tots cooficials. I naturalment, res d'uniformismes castradors de la llibertat: ara més que mai hem de defensar la riquesa de les varietats dialectals, perquè el cooficialès oriental i l'occidental són diferents, i aquí deim tassó i no got, que ho va dir el president, que en deu saber més que vostè i jo. Si la cosa va endavant i ens en sortim, crec que hauríem de proposar l'admissió del Molt Honorable i de tots els seus consellers a l'Institut de Patafísica. Raymond Queneau n'estaria orgullós.