De ca nostra

Arrop i figat

Antoni Olives25/09/12 0:00

Si a l'anterior article xerrava de les figueres a Menorca i les figues seques, tal com els hi vaig prometre avui xerraré de l'arrop i el figat. Per fer-ho me remuntaré als records de la meva infància, quan anava a ca l'avi en Pau a veure com feien es figat i l'arrop.
A ca l'avi hi havia moltes figueres i aprofitaven les figues amb totes les seves opcions de consum; sobretot fresques, assecades i, fent figat i arrop. Per fer el figat capolaven les figues reduint-les a una pasta que posaven dins una caldera d'aram a damunt uns ferros amb foc de llenya d'ullastre on s'estava coent durant vàries hores fins que tenia un color brillant fosc. Durant el temps de cocció remenaven sense aturar el figat per evitar que es cremés i s'aferrés as cul de la caldera. Dins el figat acostumaven a posar-hi llimona rallada per aromatitzar i donar un gust especial. Una vegada cuit es guardava amb ancolles de terra o pots de vidre ben tapats amb paper de barba, per evitar que es fes malbé i sortís floridura. El figat en aquell temps, servia per fer un bon pa amb companatge o elaborar alguns pastissos. Si estava al punt de cuit i es guardava ben tapat, podia durar molts de mesos.

L'arrop era una altra manera amb què antany aprofitaven les figues i consistia en fer bullir figues també dins una caldera d'aram, fins que treien tot el suc que en deien most de figa, (hi ha aquella dita que diu: a l'agost figues i most). Com aconseguien aquest most? Idò penjaven un sac de saca al sostre amb una alfàbia davall i hi abocaven les figues bullides dins el sac que feia de colador filtrant tot el most a dins l'alfàbia. Aquest most anava a parar una altra vegada a la caldera on hi posaven a dins trossos de carabassa, albergínia, peres, meló i altres fruites, que prèviament havien estat en remull duran 8 hores amb aigua i calç, ben passades amb aigua clara després. Per què aquest procés de l'aigua i calç? Perquè així mentre aquestes fruites s'anaven coent dins el most de figa, nos es desfeien i es mantenien senceres malgrat la cocció a alta temperatura.

La cocció de l'arrop durava vàries hores, tantes com que aquell most de figa marronenc al principi, s'havia de tornar ben negre i ben espès. Tan espès que, deien que estava cuit i al punt, quan tiraven una gota d'arrop dins un got ple d'aigua i aquesta gota no s'escapava, sinó que es mantenia intacte dins l'aigua.

L'arrop es guardava igual que el figat en ancolles o alfàbies de terra o, en pots de vidre i també es conservava durant molt de temps. Com veiem les figues donen molt de si, i aquells anys enrere les ben aprofitaven. Idò ja veiem com donen de si les figues; fresques, cuites as forn, seques, figat i arrop i moltes combinacions amb rebosteria, avui fins i tot, ja es fa gelat de figa. Potser idò seria una bona inversió, tornar sembrar figueres i recuperar les antigues receptes del figat i de l'arrop. Si bé és cert que avui en dia he trobat figat al mercat, molt semblant al que feien a cal meu avi, no així l'arrop que no s'hi assembla de res.

––––––
http://tiretirespermenorca.bolgspot.com