Edith Stein (1891-1942)

Va néixer a Breslau un 12 d'octubre quan la seva família festejava el Yom Kippur, la major festa hebrea, el dia de la expiació. El seu pare morí quan encara ella no tenia dos anys. La seva mare, profundament religiosa, va remuntar una família d'onze fills. Com passa avui no poques vegades, la seva mare no fou capaç de transmetre la fe a tots els seus fills. Edith la va perdre i com ella mateixa diu: "Amb plena consciència i per lliure elecció va deixar de pregar".

Tot i que va estudiar germanística i història a la Universitat de Breslau, el seu vertader interès fou per la filosofia. L'any 1913 partí cap a Gottinga per assistir a les classes de Edmund Husserl que de la percepció subjectiva de Kant retornava a l'objectivisme. A Gottinga es trobà també amb el filòsof Max Scheler que li creà atenció a favor del catolicisme.

Quan, durant l'any 1916, obtenia el doctorat "summa cum laude" amb la tesi "Sobre el problema de l'empatia", visqué un fet important. Observà com una dona entrava a la Catedral de Frankfurt amb la senalla de la compra per a pregar una estona. I deixa escrit: "Açò fou per a mi una circumstància completament nova. A les sinagogues i a les esglésies protestants que he freqüentat els creients assisteixen a les funcions. Aquí, però, una persona entra a una església solitària com si desitgés conversar en la intimitat. Mai oblidaré aquest fet". La seva irreligiositat desapareix quan mor l'assistent de Husserl, Adolf Reinach. La relació que tingué amb la seva vídua, fou la descoberta d'una autèntica creient. I escriu: "El que no estava previst en els meus plans ho era en els de Déu. Arrela en mi la convicció de que –vist des de la part de Déu- no existeix la causalitat; tota la meva vida, fins els detalls més petits, està prevista per la Providència divina".

Desitjava participar de la docència, cosa impossible en aquell temps per la seva condició de dona. Més tard li seria de nou negada per la seva condició jueva. Així, escriu articles en defensa de la psicologia i de les humanitats, però també llegeix el Nou Testament, Kierkegaard i els Exercicis espirituals de Sant Ignasi. I conclou que un llibre com el Nou Testament no es pot llegir, simplement. Qui el llegeix la de posar en pràctica.

Un capvespre de 1921 trobà a una biblioteca l'autobiografia de Teresa d'Àvila. I se la despatxa durant tot el vespre. I… "quan vaig tancar el llibre, em digué a jo mateixa: aquesta és la veritat".

Es batejà l'any 1922 i aspirà entrar al Carmel. I escriu: "Jo creia que viure una vida religiosa significava renunciar a totes les coses terrenes i viure tan sols amb el pensament posat en Déu. Gradualment m'he adonat de que aquest món exigeix de nosaltres moltes altres coses..., crec, més bé, que com més se sent un atret per Déu, més ha de sortir d'ell mateix, en el sentit de dirigir-se al món per a portar-li una raó divina per a viure". El 14 d'octubre entra al Monestir de les Carmelites de Colònia. I l'any 1934, el 14 d'abril, pren l'hàbit. Des d'aquell moment serà coneguda com Sor Teresa Benedicta de la Creu". I és que "sota la Creu vaig entendre el destí del poble de Déu que començava a anunciar-se". En el recordatori de la seva professió perpetua, el 21 d'abril de 1938, imprimí les paraules de Sant Joan de la Creu: "que ya solo en amar es mi ejercicio". Un capvespre de 1921 trobà a una biblioteca l'autobiografia de Teresa d'Àvila i se l'engolí en un vespre. I… "quan vaig tancar el llibre, em vaig dir: aquesta és la veritat". A partir d'ara el seu anhel per la veritat era ja una pregària". Moria a les càmeres de gas d'Auschwitz el 9 d'agost de 1942.

El 9 d'agost vaig tenir molt present Edith Stein mentre escoltava la notícia que una cirurgiana toràcica, Akiko Tamura de 37 anys, ha descobert la seva vertadera vocació. A hores d'ara forma part de la comunitat del monestir de les Carmelites Descalces de Zarautz (Guipúscoa) com a monja de clausura. És filla de pare japonès i de mare navarresa. És la primera cirurgiana toràcica titulada amb el Da Vinci. Se li obria una carrera brillant.

Us vull dir, amb tota senzillesa, que front aquestes realitats que es donen en el dia a dia, record les paraules del professor Jan Nota, proper a Edith Stein: " Per a mi, ella és, (elles i ells són) enmig d'un món que nega Déu, un testimoni de la seva presència".