Qui pren les nostres decisions?

Transcorre el temps, cada dia passen coses i qui governa té en les seves mans la capacitat d'intervenir-hi per canviar-ne el rumb dels esdeveniments o bé deixar fer perquè siguin els altres els qui decideixin.

En aquest món globalitzat que ens ha tocat viure, on tot està cada vegada més interrelacionat, on una decisió té sempre més d'una repercussió i la relació entre societats es torna cada vegada més competitiva, la política del deixar fer no sembla la millor opció.
És més, deixar que siguin altres els qui prenguin les decisions en el nostre nom és sempre un mal negoci per molt que ara ens eviti algun conflicte.

Menorca va renunciar a decidir el que volia fer amb el seu litoral en el moment que desmantellava la taula de treball on institucions, empresariat i onegés avançaven en el Pla Insular de Costa –PIC- que prou bons fruits havia donat.

Amb el discurs -així està recollit a les actes del Plenari del Consell- de què si ni Mallorca ni Eivissa en tenen, per què nosaltres n'hem de tenir un?, Menorca abolia la planificació comercial deixant-ho en mans d'instàncies superiors.

Ens quedam sense mecanismes per abordar la privatització del domini públic establert a la nova llei de Costes, veiem com s'implanta la total liberalització del sector comercial que tant castigarà al petit comerç sense poder-hi fer res, mentre permeten que Palma recuperi, en exclusiva, el control dels grans projectes en sòl rústic.

Així és, el nou entramat legislatiu perversament dissenyat -i conformat per la Llei General Turística, la Llei per l'ordenació urbanística sostenible i el Decret Llei per a l'activació econòmica en matèria d'indústria i energia- ha recuperat per al Govern Bauzá la capacitat de decisió en sòl rústic en detriment de consells insulars i ajuntaments.

La Declaració d'Utilitat Pública per a les grans instal·lacions energètiques i la Declaració d'Interès Autonòmic per a qualsevol gran projecte turístic són les eines amb les que el conseller del govern autonòmic cuinarà les futures decisions urbanístiques en sòl rústic sense l'obligatorietat de tenir en compte la voluntat municipal o insular.

Les reformes estructurals són l'única eina que té el Consell de Menorca per afrontar la crisis econòmica. I l'equip de govern decideix renunciar a impulsar-les perquè siguin altres els qui ho facin per noltros.

I aquí hem d'afegir-hi la modificació, imposada pel Govern Bauzá, de la llei de finançament de Consells Insulars, la negativa a compartir, també, amb els consells insulars -responsables d'exercir la competència turística- els recursos econòmics disponibles, o la tancada en banda a reequilibrar de forma més justa, entre les diferents illes, els recursos existents en matèria esportiva, i que tan nefastes conseqüències ha tingut.

I tot sempre amb el vist i plau del Consell de Menorca... I sense cap contrapartida!
Decisions polítiques de llarg recorregut que demanaran temps per veure les seves funestes conseqüències i que esdevenen una passa enrere en la nostra capacitat per marcar el rumb que a Menorca més ens interessa.

Després de les grans retallades en drets socials, la pèrdua d'autonomia política per part del Consell de Menorca, per aprofundir en reformes estructurals, esdevé una de les pitjors notícies per als menorquins.

I així, el Consell de Menorca abandona, poc a poc, el timó que ha de regir el nostre propi destí fent, de les omissions davant cada gran qüestió, una nova empenta que ens porta cap a una preocupant uniformització amb la resta de destinacions turístiques espanyoles.
La ferma aposta per la qualitat més que per la quantitat, la singularitat del nostre paisatge i l'oportunitat per gaudir-ne obertament, la necessitat d'estructurar el nostre sector comercial com a garantia de qualitat en el servei, d'establir estratègies pròpies en matèria turística, la fortalesa social, cultural i esportiva... En tots ells el Consell de Menorca hi ha perdut capacitat d'incidència.

Abandonada l'aposta per la innovació, sense noves iniciatives en projectes tecnològics, amb poques eines per aportar especialització i diversificació al nostre teixit productiu, oblidat el compromís electoral d'aprofundir en la simplificació administrativa o de treballar des de la seguretat jurídica –a quina administració se l'hi ocorreria construir l'aparcament de Cala Mitjana en sòl rústic i sense llicència?- i amb una nul·la capacitat de concertació tant política com social, el Consell de Menorca perd cada dia oportunitats per marcar el ritme del seu propi batec.

El seu president però, ens diu que ho estan fent bé perquè "fan políticament possible el que és econòmicament viable". Un enginyós eufemisme darrera el qual s'hi amaga un preocupant balanç de legislatura i un pitjor horitzó de govern.