TW
0

Josefina Salord el definí com a patriarca de les lletres menorquines i, en efecte, Antoni Moll Camps no només representa la continuïtat de la literatura catalana a Menorca després de la guerra civil, amb la publicació ben primerenca de Serenor l'any 1946, sinó que ha estat l'escriptor menorquí més important de la seva generació. Autor d'una obra literària que abasta els gèneres de la poesia, la narrativa, el memorialisme i la traducció, amb títols de referència per a generacions posteriors, és tot un exemple de rigor, qualitat i fidelitat a la llengua i a la seva terra. El seu llegat literari, tant en obra publicada com inèdita, és el testimoni d'una vida dedicada de manera exemplar, i sempre amb discreció i humilitat, al conreu de les lletres. El merescudíssim homenatge que li va retre l'IME el passat 14 de juliol a Ciutadella va constituir una jornada intensa i extensa, sentida i emotiva, amb destacades intervencions acadèmiques que van glossar tant la trajectòria vital de l'escriptor com la seva fonamental contribució a la literatura menorquina. Aquest article en vol ser una petita crònica.

Durant el matí, al Cercle Artístic, es repassà la trajectòria vital i intel·lectual de l'escriptor. Després de la presentació de Fina Salord, començà el torn d'intervencions Francesc Moll, germà de l'homenatjat, que destacà, entre d'altres coses, l'impacte que va exercir en ell el llibre Serenor. Llorenç Olives parlà de l'amistat que el va unir des de petit amb Antoni Moll durant les estades que aquest feia amb la seva família des Migjorn Gran. Va ser la Sra. Lola que va triar Llorenç Olives com a company del seu nebot "intel·lectual i solitari" que es passava "llarges estones llegint, enfilat ben amunt a la branca més alta, entre el cel i la terra" de la gran figuera que tenien a l'hort. Joan Pons Moll es referí a la relació d'Antoni Moll amb es Migjorn i destacà la fidelitat al poble i a la llengua de l'escriptor. "Serenor va ser un glop d'aigua fresca dins el món cultural menorquí", va dir Pons Moll. Gustau Juan Benejam va recordar Moll Camps en la seva faceta de professor del seminari i la influència que tindria en ell juntament a Josep Salord Farnés, tots dos "homes de lletres... cultes, humanistes, grans llatinistes i bones persones". Josefina Salord parlà de la projecció intel·lectual i literària als anys 50 i va donar a conèixer importants dades sobre l'homenatjat, fruit d'una acurada investigació sobre el període, com la relació de l'escriptor amb Blai Bonet o algunes crítiques que aparegueren a diferents diaris de l'època o a "El Iris". La intervenció més emotiva va ser la de Sònia Moll "Una vida , moltes vides. Antoni Moll Camps, de Xile a Barcelona (1963-2012)", un text preciós que ens explicà els motius de l'anada a Xile d'Antoni Moll i de la seva trobada en aquell país amb qui després seria la seva mare. Tota una trajectòria familiar amb algunes anècdotes que parlen molt del caràcter bondadós i intel·lectual d'Antoni Moll: "et recitava Horaci mentre et deia que et mengessis les llentilles..." El matí s'acabà amb la lectura del text "De l'amistat a la saviesa" de Norbert Bilbeny, que no pogué assistir a l'acte, qui definí Antoni Moll com un home "lluitador i sacrificat" a qui res no li ha estat regalat, amb una obra en què es donen "bondat, bellesa i veritat".

Al migdia, un interessant passeig literari de la mà de Miquel Àngel Limón ens portà als diferents llocs per on transcorregué la infantesa d'Antoni Moll Camps a Ciutadella, amb la lectura de diversos fragments de les seves obres. Les ponències del capvespre, de caràcter més acadèmic, que per manca d'espai no podrem resumir, tractaren dels diferents vessants de l'obra de l'escriptor: "De Serenor a Finestra dels dies" per Joan F. López Casasnovas; "La poesia inèdita", per Pere Gomila; "De quantitats i accents: la qüestió formal a les traduccions d'Antoni Moll" per Bartomeu Obrador; "La narrativa d'Antoni Moll Camps" per Maite Salord; "Inventari de minyonia" per Ponç Pons.

Al fosquet i, ja al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella, Miquel Pons-Portella establí un interessant diàleg amb Antoni Moll a partir de diferents fragments de les seves obres. La jornada es clogué amb una lectura de textos que els amics lletraferits de Menorca van oferir a l'homenatjat. Margarita Ballester, Antoni Català, Damià Coll, Pere Gomila, Joan López, Gustau Juan, Sònia Moll, Bartomeu Obrador, Ismael Pelegrí i Ponç Pons s'encarregaren de posar la veu als textos d'Antoni Moll –i també de propis – davant el públic que omplia el Saló Gòtic.

El poema més citat al llarg de l'homenatge, en aquests moments d'agressions constants a la nostra llengua i dels importants retrocessos que aquesta pateix per les mesures preses en solitari pel govern Bauzá, va ser el titulat Mil·lenari del llibre Finestra dels dies. Acabarem, idò, amb l'estrofa final del poema, tan plena de d'intencions, significats i fidelitat: "I avui, germans d'una mateixa llengua/ i un mateix esperit, volem la glòria/ i el risc, inaugurats fa deu centúries/ de ser qui som, i de gaudir-ne lliures."