TW
0

Dins l'estratègia de pa i circ que s'està seguint a l'Estat espanyol, el nacionalisme hi ocupa una part fonamental. Qui organitza tot el sarau sap perfectament la potència que té el nacionalisme, i la importància dels símbols a l'hora de controlar qualsevol societat. Ara ha estat l'Eurocopa de futbol de seleccions dites nacionals. Ben aviat, serà aquesta habitual orgia nacionalista que solen ser els Jocs Olímpics.

Molta gent ofega les seues penes quotidianes i s'amaga de les dificultats de la vida darrere els símbols, i, entre aquests, les victòries esportives hi juguen un paper molt important. Supòs que prou semblant al circ dels romans, per dir alguna cosa.

Ho posa de manifest un article al diari "The Guardian", on es compara la situació del jovent a l'Estat espanyol, en relació al món laboral, amb els èxits de joves espanyols (generalment, catalans, o ciutadans de les Balears, o d'altres nacions sense estat) en el camp de l'esport.

Actualment, el percentatge de joves sense feina, al Regne d'Espanya, és d'un 52.1% (em fii de les dades de "The Guardian"), és a dir, més de la meitat. Certament, el total no ascendeix a aquest més del cinquanta per cent, perquè n'hi ha una part que treballen, però en treball submergit. Aquest percentatge, emperò, segons el rotatiu britànic, no és tan rellevant com es pugui pensar, malgrat que, dins l'índex de corrupció Transparency International, Espanya ocupa el lloc 31 (entre més de dos-cents estats analitzats).

Segurament, la situació laboral dels joves milloraria si a l'Estat espanyol existissin facilitats a l'hora de crear empreses. Només l'esperit emprenedor pot constituir un autèntic antídot contra la crisi econòmica que està patint tota la nostra part del món.

Però, una vegada més, les dades mostren les dificultats existents. En primer lloc, cal apuntar que la bimbolla immobiliària, el boom de la construcció, va tenir una causa nefasta per a les possibilitats del jovent d'avui: molts joves varen deixar els seus estudis abans de formar-se amb un mínim de solidesa, per passar a engrossir un mercat laboral que llavors els oferia oportunitats. Per tant, ara es detecten unes mancances extraordinàries de formació, que no faciliten l'accés d'aquest jovent a d'altres àrees de treball.

En segon lloc, hem de constatar les dificultats que existeixen, entre nosaltres, a l'hora de crear empreses. Segons "The Guardian", Espanya ocupa el 133è lloc (entre 183 analitzats) a l'hora de trobar facilitats quan un vol crear una empresa. Segons aquest diari, la burocràcia ofega la capacitat empresarial i la iniciativa privada. Com diuen molt gràficament, "now" means "later" and mañana (en espanyol a l'original) means "never".

Si no es cultiva l'esperit emprenedor, si més de la meitat dels joves (o prop de la meitat, que és, en tots dos casos, ben dramàtic) no té feina, si tenim un jovent que no està format (i, per tant, tampoc no pot accedir a determinats llocs de treball), si patim les seqüel·les de l'esclat de la bimbolla immobiliària, si ens trobam en plena crisi econòmica, si per a molts joves –especialment- el futur es beslluma ben negre… què millor que deixar-se narcotitzar pels èxits de La Roja (o siga, del Barça B, en feliç expressió del periodista i escriptor Xavier Nadal)!