Son Gornesset: Vaques, llet i aspersors mòbils

SON GORNESSET
Abans entrarem a Son Gornesset, lloc d'unes setanta-cinc hectàrees situat entre Biniatrum Nou, Binimassó, Algendar Vell i el Camí Reial. Fa disset anys que el menen els joves pagesos Josep Pons Pons i Catí Pons Salord, que anteriorment estaven a Binimarzoc, a la carretera de Fornells. Abans d'ells menaven Son Gornesset els pares de na Cati, Biel Pons Seguí i Maria Salord, que vam conèixer en trescar per Sant Llorenç i Son Olivar, paratges dels barrancs de Trebalúger (vegeu Quadern de Folklore nº 94).
De les cases, d'aspecte un poc deixat, en destaca el seu antic fumeral. Tenen l'ampla paret de tramuntana de pedra i morter, els sostres en volta i una interessant porxada que aixopluga la boca del forn de pa, i aferrada hi té la cisterna. No hi havia cases del propietari, la senyora Pura de Olives posseïa nombrosos llocs i la residència d'estiu a Santa Ponça.

A ponent veim una menjadora pel bestiar, moderna però poc acollidora els dies d'aigua i fred de l'hivern; el vessant de la coberta tomba cap a migjorn i està mancada de paret pel nord. Devora hi ha una sitja d'enclova i fileres de bales cilíndriques en verd, de les més de dues-centes fetes enguany a la primeria del maig, en una operació d'envergadura que fins i tot va atreure el germà i nebots de madona des de Maó. Hi van participar en Josep, els dos germans de Biniatrum Nou i la màquina d'embalar d'en Tolo i en Joan "de Santa Creueta". La fase de segar i rastellar l'hem descrita a Son Gornés, la màquina de fer bales aixeca l'herba i fa venga llesques fins que és prou grossa, la ferma i l'expulsa per darrera. Finalment es recobreix de plàstic amb moviments giratoris fins quedar ben closa. Pot quedar a la intempèrie a un racó on no sigui un destorb.

Per les festes de Sant Bartomeu en Josep sortirà amb el cavall "Estel", símbol que té gravat al front, però de moment l'amo ha arribat qualcant amb el tractor, seguit del fill Àngel en bicicleta. La filleta Teresa ens acompanyava a nosaltres.

Son Gornesset és un lloc bo "si plou". Generalment té prou farratge, en munyir, de vegades dóna un poc de pinso a les vaques, com a complement. El "mos" fa que la llet tengui més proteïna, que és el que es demana. A l'hivern l'herba és com aigua, llavors aprofiten les reserves de la sitja i les bales d'herba, pel maig el menjar és més granat.
Aquest lloc no té marina forta, però hi ha tanques que els ullastres tapen molt, veles que abans es sembraven i voreres que gairebé no s'hi pot atracar la cabina del tractor. Avui per arrabassar un ullastre s'ha de treure permís, normativa que s'hauria de flexibilitzar en els llocs en explotació.

A més de Son Gornesset, en Josep mena Santa Ponça, lloc que inclou la platja de cala Mitjana, i amb el que hi té forts lligams, donat que, encara que va néixer quan els pares estaven a s'Hort de Binissaid, s'hi van mudar quan ell just tenia dos o tres anys. Allà ho sembra per arreplegar herba i gra.

L'ASPERSOR VIATGER
En Josep té sembrats quatre taulells de sorgo per a l'estiu, d'uns seixanta metres de llargada. Hem vist l'enginyós sistema de reg per aspersió amb un canó mòbil autopropulsat. El tub de l'aigua arriba a la bovina que té la mànega de reg enrotllada.
Amb el tractor estira l'aspersor i la mànega de la bovina fins a l'altre extrem del taulell.
Una vegada oberta l'aigua, passa per una turbina hidràulica de la bovina que acciona una palanca que, de mica en mica, fa girar el volant de la bovina, llavors una altra palanca impedeix que torni enrere. Així va plegant el tub que al seu darrera estira l'aspersor en línia recta mentre deixa regat un semicercle de 90 graus davant seu. Darrera sempre està eixut i no s'encalla.

La mateixa força de l'aigua mou la turbina, a velocitat regulable, i plega mànega i aspersor, que va sobre rodes. Quan l'aspersor arriba a la bovina s'atura per contacte, també es pot parar pel rellotge de la bomba, en no passar aigua per la turbina no hi ha força motriu. Del dia que sembra el sorgo fins que el sega per primer cop passen uns quaranta dies, els següents talls són a intervals de trenta dies. Tres segades a l'estiu.

VAQUES I LLET
Hem anat a menar ses vaques!

Acompanyant avi i nét –Biel i Àngel– hem anat fins al canal per menar les vaques al boer. Baixam per la "carretera", que corre paral·lela al Camí Reial. A prop seu hi ha dues coves, que a part d'hipotètiques funcions com a hipogeus prehistòrics, n'han tinguda una de més recent. En temps de la Guerra Civil, es van "mig expropiar" els llocs bons: s'expropiava "la part del senyor" deixant l'altra meitat del lloc per al pagès. Aquest munyia al boer i vivia a les cases, el beneficiari de la mitja expropiació tenia les vaques dins aquestes coves, on hi ha menjadores, i vivia als porxos de dalt les cases.

Boni baix del camí albiram uns plans grans i molt bons, la joia del lloc, on pocs dies abans han fet cent seixanta bales. L'any que hi entrà en Biel, un tractor amb puntals de tres pams els va remoure a fons, traient pedreny i evitant que es tornessin embassar. Crida les vaques, uocs, uocs! mentre n'Àngel corre com un llebrer cercant-ne un parell que finalment apareixen. Sortim dels plans pel portell ample, a l'estret hi ha molts esbarzers i tal vegada s'esgarrinxarien el braguer. Mentre pujam, les vaques segueixen els seus particulars carreranys de tanca.

Les quaranta frisones arriben cremades de set a les abeurades, d'on entraran a la sala de munyir. Passen a les munyidores de vuit en vuit –dues fileres de quatre– engrunades amb el cap a la paret i el braguer cap el centre, el desnivell central permet a en Josep de munyir dret, sense problemes d'esquena i major higiene. Munyen tot l'any matí i vespre, amb devers una hora per sessió.

Fa net els braguers, deixa sortir una mica de llet i col·loca les munyidores a cada vaca, primer les d'un costat de la sala i després de l'altre, la llet passa per uns tubs cap a una bomba. Un sensor detecta quan deixa de passar llet, llavors els retiradors treuen les quatre mugroneres de les mamelles. Acabades de munyir, posa un protector a les mamelles per evitar infeccions i, de baix mateix, deixa sortir les vaques per donar pas a un altre torn.

La producció mitjana és d'uns 30 litres, encara que n'hi ha que arriben als 50. De la bomba de la sala, la llet passa per unes canonades als dos dipòsits de dos mil litres cada un, d'on les recollirà Coinga, que analitza els nivells de proteïnes i bactèries. Tot és facilitat per la mecanització i automatització, però sense oblidar que són animals vius, amb els seus períodes de descans i de part dels vedells, més nombrosos pel setembre i octubre.

El novembre passat en Josep Pons va vendre tres vaques de dos anys a punt de parir a un català, que les embarcà cap a Barcelona i d'allà a Galícia. Van sortir el dissabte a les vuit del matí de Son Gornesset, van arribar al seu destí el diumenge a mitjanit. Tot i que han de fer un llarg viatge, n'hi han tornades demanar, un indicador de la seva bona casta.

–––
adsintes@telefonica.net