Els menorquins i el turisme: una complicada relació

D'entrada una confessió: no tinc ni la formació ni les capacitats necessàries per analitzar en profunditat i sociològicament aquest fet. L'estudi de Gadeso, en el fons, ve a confirmar el que ja se sabia o se sospitava: que l'actitud d'una gran part de la població de Menorca amb el turisme és de simple acceptació, una acceptació forçada i, per tant, freda i distant. I això, encara que sembli estrany no és nou.

Possiblement la història de Menorca i el seu turisme, que jo mateix em vaig permetre recordar fa poc, és molt més complexa del que aparentment pot semblar. Aquesta haurà estat una relació complicada i atzarosa, com un simple matrimoni de conveniència: sense cap indici de fermesa, de convicció. Una espècie de relació morganàtica on l'Illa i els seus habitants contemplen –amb certa displicència i resignació- l'origen humil de la seva parella turística.

Comprovació de l'afirmació de que això no ens ha de venir de nou: a la memòria d'activitats del Foment del Turisme de Menorca de l'any 1933 –just un any després del seu naixement com a entitat independent-, el seu president, en Joan Gomila Borrás, deia: "Nos es muy sensible tener que consignar que la apatía de los más, el desconocimiento quizás de la gran importancia que la industria del turismo representa en el desarrollo de los pueblos ha hecho que nuestros ingresos hayan quedado mermados...". Més envant aquell bon i combatiu president seguia dient: "quisiéramos hacer comprender al público las innegables ventajas que el turismo puede reportar a la economía menorquina, trazando nuevas rutas a las industrias y dando fáciles salidas a las iniciativas particulares que hoy se hallan estancadas por falta de ambiente y de medios; pero, para ello sería necesario, lo repetiremos una vez más, que el interés general se sobreponga definitivamente al particular y aislado de algunos pocos para quienes el horizonte económico del turismo permanece velado por las brumas de la incomprensión, cubierto por la cerrazón de la ironía y la desconfianza".

Idò, queda ben clar: la cosa no és nova, no és d'ara. En aquells dies, el Foment del Turisme tan sols volia provar i rebre turisme, el turisme selecte, petit burgès i un poc aventurer d'aquells temps. Pocs i bons. Ningú rallava –ni s'imaginava– el que en un futur s'hauria de sacrificar territori, malmetre paisatges, ni tampoc que, passats els anys, s'arribaria a mistificar i banalitzar el que l'Illa oferia. En aquells dies pretenien simplement obrir una tímida porta al món i mostrar el que Menorca era i tenia i, d'això, veure de treure'n un profit econòmic.

El president Gomila –aprofito una vegada més per reclamar l'homenatge públic que mereix-, i la seva junta no ho van tenir gens fàcil. Igual defensaven l'estada a Tirant del pintor Hans Hartung –qui havia estat acusat d'espia-, que editaven el primer cartell turístic de Menorca –el pintor Vives Llull havia cedit l'obra original-, o convidaven periodistes. Feien el que podien i, si importava, ho pagaven de la seva butxaca.

Just dos anys més tard a la presentació de la memòria de 1935, davant d'un nou any que es preveia difícil –i van encertar plenament-, ja deien als socis: "se abre el interrogante de 1936 en el mismo punto que se cierra el paréntesis 1935, y, en este preciso instante en que nos enfrentamos a un nuevo año, esta Junta, aunque no cansada, desanimada ni rendida, pero si dolorida y algo desalentada…" i confessava amb tota claredat que els resultats no havien estat els que s'esperaven. Apuntava una sèrie de circumstàncies, com era un estat internacional i mediterrani de intranquil·litat, però sobretot un tema interior, "una acentuación, si se puede así decir, de la indiferencia isleña hacia el tema de la atracción de forasteros". Ell encara no imaginava que d'aquells "forasters" un dia, en el futur, en dirien "guiris".

Aquell 1935 s'havia produït a l'Illa un important increment del nombre d'aturats i la preocupació social era grossa. Els membres de la junta de govern del Foment creien que el turisme podia ser un possible remei, una ajuda important per millorar la greu situació.
Res a fer: "este llamamiento, este nuevo grito de nuestro convencimiento profundo, arraigado y valorizado por el ejemplo de Mallorca e Ibiza, en pleno auge y prosperidad turística por el esfuerzo y voluntad de sus habitantes, también como el anterior se perdía estérilmente en el vacío del desconocimiento, en el erial de la indiferencia ciudadana."
Notes històriques. L'any 1933 els "forasters" que havien visitat l'oficina del Foment havien estat 270, destacant pel seu nombre: 85 espanyols, 70 anglesos, 50 francesos o 23 alemanys. A la mateixa estadística es deia, curiosament, que s'havien atès 2 danesos i 3 dinamarquesos". Deia també que, d'aquests visitants, 8 havien fixat temporalment la seva residència a l'Illa. Dos anys més tard el nombre de visitants havia quedat reduït a 106.

Hauria estat curiós haver pogut fer aleshores una enquesta com la de Gadeso i poder-la comparar amb la que s'acaba de fer. Impossible. Una terrible guerra civil seguida del gran i greu conflicte mundial, són una frontera massa important i traumàtica. El pas inexorable del temps i de les persones farien quasi impossible i inútil la comparació. Però en el fons queda encara latent el vell sentiment de desconfiança, d'escepticisme, entre una part dels menorquins i el turisme. Què diria avui el president Gomila Borràs, recordaria, tal vegada aquell clàssic, res de nou sota el sol...?