Querella dels Vicents contra na Lomana?

Segona part de la seqüència: a l'altre mitjà escrit de l'illa –degà de la premsa escrita matutina balear, per ser més exactes-, a la contraportada del dilluns dia quatre, hi apareix una llarguíssima entrevista amb la mateixa Lomana, a tota pàgina. Pens que, si té "el millor vestidor d'Espanya", com diu ella mateixa amb una certa presumptuositat, hauria pogut abillar-se millor per a l'ocasió. Però de vegades les paraules encara poden enterbolir més la imatge.

El titular no té desperdici: "Soy demasiado honesta para la política". Vaja, pens, vegem com és de perillós fer-se fotos amb segons qui, si et dediques al servei públic, des d'una posició de càrrec representatiu. Tu et fas una foto somrient, com els dos "Vicents", amb algú de qui penses que et pots fiar i, al cap de no res, ja t'ha deixat com un drap brut. Pens, emperò, que ho hauria de comprovar, no fos cas que el titular carregàs de sal gruixuda el que la persona entrevistada ha dit a l'interior de l'entrevista. A la pregunta de na Marta Torres de si ha pensat entrar en política, la tal Lomana respon, textualment: "Me encantaría, pero soy demasiado libre y honesta. No duraría ni cinco minutos". Ras i clar: segons la idea que aquesta senyora té dels polítics, ningú que sigui mínimament lliure i honest no hi pot durar més de cinc minuts.

En aquest moment, ja tenc clar que Carmen Lomana ha dit, en dues seqüències, que en Vicent Serra i en Vicent Roig no són persones "lliures i honestes". Pens per un moment què passaria si algú arremetés contra el president i contra el conseller en aquests termes, posem per cas, des del grup de l'oposició en el propi consell. Es posarien fets unes feres, i amb tota la raó. Perquè no es pot anar per la vida dubtant alegrament de si algú és o no lliure i honest. Què li fa pensar a la suposada famosa en qüestió que tant un Vicent com l'altre no són lliures. Quina prova té de la seua manca d'honestedat?

M'escandalitz, i m'empipa profundament el to autosuficient i colonial de l'entrevista. Al cap i a la fi, en Vicent Roig, a banda de ser del meu poble, és conseller a la institució pròpia d'autogovern de l'illa d'Eivissa. I en Vicent Serra n'és el president. Per a aquells que posam Eivissa per davant de tot, en Vicent és, en primer terme, el nostre president, per damunt de diferències idològiques o de qualsevol altre tipus.

Pens que tant en Vicent Serra com en Vicent Roig, com tots els altres polítics d'aquesta illa que siguin honestos i que es considerin a si mateixos com a persones lliures, haurien de posar una querella davant el jutge contra aquesta senyora, que, al cap i a la fi, no em consta que representi ningú.

I no només per l'atzagaiada sobre la llibertat i sobre l'honestedat dels polítics, de polítics com els Vicents que l'acompanyaven a la fotografia, sinó també pel que diu de les autonomies. A la pregunta de na Marta Torres sobre què faria si fos ministra d'Economia, ho té ben clar: "Eliminaría las duplicidades de las autonomías y los coches oficiales". Si es carregava les autonomies, es carregaria també els càrrecs representatius, entre d'altres, d'en Vicent Serra i d'en Vicent Roig. I els de molts altres polítics que, amb més o menys encert, pens que intenten treballar a favor del bé comú.

Supòs que coneixent el seu país, la senyora Lomana sap què és una dictadura (pel seu aspecte, deu haver viscut mitja vida en dictadura i mitja en democràcia, més o menys), i sap que només una dictadura pot mantenir una Espanya sense autonomies. Per tant, no només es carrega els polítics per deshonestos, per poc lliures i per altres coses, sinó que ho fa amb una intenció ben clara. Com diuen al seu país, quien a buen árbol se arrima…