Amb el cap a l’ombra com els bens

La platja es converteix en l'aparador perfecte per a la incitació a la calúmnia. Els programes roses deixen molt que desitjar en comparació amb el mal que es pot arribar a fer a la vorera de la mar. I és que, les dones, quasi sempre en són les culpables. L'estada a l'arena pels homes es resumeix en asseure's a l'ombra mentre llegeixen un diari esportiu, mengen, beuen una cervesa (qui diu una, diu tres) i fan un xubec. Les dones, en canvi, tenen temps, a més de prendre el sol i de nedar, de xerrar amb la veïna del costat, ubicada dues tovalloles més cap amunt. I amb els braços en forma de gerra a la vorera de la mar, criticar tota la platja. A més, sempre treuen un moment per llegir, fer ganxet, ioga, estiraments, anar a cercar escopinyes (per posar dins d'aquell gerro tan mono del menjador), xerrar amb una altra veïna que té un fill de l'edat del seu, anar a caminar, córrer i... seure 5 minutets per descansar els ulls. Per més tard intentar convèncer a l'acompanyant masculí, que dorm al costat i ronca com a un lleó, perquè jugui una estona a pales, mentre posa cara de frustració quan la fèmina que juga amb ell, no endevina la pilota. I dic jo: deu ser que llegir els diaris esportius dóna moltes pautes d'actuació per a aquest joc? Perquè si no no entenc per què tanta crítica a l'estil femení (que es caracteritza per col·locar-se el banyador a cada pilotada). Potser serà millor criticar la veïna del costat, que sembla ser que encara pensa que la talla 38 li va com un guant.