Som beneits, noltros

El nostro espia ho observava tot disfressat d'auditor alemany, de tal manera que en aquella casa tothom simulava que no el veia, tret de na Natatxa, que finalment li va haver de ventar una tova perquè ja sabem que es nostro homo sol tenir les mans molt llargues. De tot açò ja ha passat una setmana, però ningú no ho diria.

– Es que es cada noche que duermo mal ahora (que es pensava que volia dir: "És que és cada nit, que dorm malament ara") –va dir el conseller sense alçar-se del sofà i amb cara de tenir els mèrvils oprimits. I a continuació va quedar com si l'haguessin estemordit.

– Vostè lo que hauria de fer –li va respondre na Socorro, com a bona assessora que era i sense reparar que s'havia desmaiat– és anar a inaugurar qualque camp de golf o visitar l'Illa de les Vaques i prendre possessió dels territoris que li estan desprotegint...

– Açò mateix, o felicitar un per un els malalts que ara s'han de pagar l'avió –va intervenir na Nataixa, auxiliar de tercera, que avui tenia encomanada la feina de comptar quantes rajoles hi havia a la conselleria.

– Tu mai no saps què et magenques, Nataixa –la va desautoritzar na Socorro quan va comprovar que el conseller no reaccionava i coneixedora com era de la llei, que diu que si el conseller mor, els seus assessors cessen.

– Ui, ara si que el veig malament! –va reconèixer na Nataixa–. Si açò que té no es pot resoldre amb oliaigo broix, vol dir que el problema és molt gros, i primer de tot hauríem d'afinar quin és –va concloure la russa mentre dedicava una mirada al nostro espia, que avui anava disfressat de turista amb una sabata i una espardenya.

– Potser tens rahón –va reconèixer na Socorro–. Mem, conseller, mos digui què li succeeix. Que és perquè Espanya no ha guanyat el Festival de l'Eurovisión, que es troba en aquest estat?

– Deixa-m'ho provar a jo –va dir na Nataixa, mirant a l'assessora com si li digués "tros d'ase"–. Que potser és perquè s'ha destapat que la seva Bankia era el fiasco més gros de tota la història de l'economia espanyola, que està així?

Però el conseller no responia i les dues dones se sentien realment apurades. No hi estava en canvi el nostro espia, que alçava el braç alegrement, mostrant la seva bracerola vermella del todo incluido, convençut que li donava dret a assistir a tot l'espectacle.

– O és perquè s'ha descobert que l'any passat Bankia va mentir quan mostrava els comptes i ara el govern encara la premia amb més de 23.000 milions d'euros públics? –va continuar na Nataixa, convençuda que era aquesta la causa de la preocupació del conseller.

– Ara sí que ho sé! –va continuar la russa, disposada a continuar-ho provant–. Vostè està preocupat perquè a Europa ja ningú no se'ls creu i perquè ja no tenen arguments ni per continuar carregant el mort a en Tsapatero i a les autonomies, ni per demanar més sacrificis a la població.

Però el conseller allà ben quiet, que no reaccionava. I na Socorro que d'una revolada, se li eixancarra damunt, li alça el cap i l'agafa per la corbata, i comença a fer ella les preguntes.

– Conseller! –va dir cridant– Jo ja ho sé, què li succeeix. Està preocupat perquè tanta feina com vam prometre i, en canvi, cada dia és més llarga la llista d'aturats. Eh que sí?

– Jo li diria d'una altra manera –va dir na Nataixa, que no tenia cap intenció de quedar arrinconada–. Està pensant que amb els 23.000 milions que fondran a Bankia podrien haver reflotat un mal que fer d'empreses productives que ara es moren per falta de crèdit.
Però el conseller continuava rígid com un bujot i ni els crits de les dues dones ni l'opressió d'estar entre les cuixes de na Socorro, no l'aconseguien reanimar.

– Ara sí que ho sé –va insistir na Nataixa–. Vostè té ànima i pensa que és un escàndol que el seu govern de Madrit es negui a investigar què ha succeït a Bankia i que no tengui cap intenció d'exigir responsabilitats ni a l'amic Ratu ni a ningú altre. Eh que és açò?

– Eh, ¿pero esto qué es o, mejor dicho, qué son? (que volia dir: "Però què és aquest pitram que tenc ran de nas?) –va exclamar el conseller obrint els ulls als davants de na Socorro–. Ai, de tanta tensió, es veu que m'he adormit...

– ... I és que, al·lotes, no me puc treure del cap el principal problema nacional: la siulada de la Copa del Rei –va continuar el conseller, rallant fluixet per si un cas–. Si no tinguéssim un govern tan bo com tenim, aquests nacionalistes serien capaços d'arruïnar el país.