Isaac Pons de Rosa02/05/12 0:00
TW
0

Quan va sorgir l'escàndol d'Urdangarín i el seu Instituto Nóos, tothom s'afanyà a reclamar igualtat de tracte i de condicions per part de l'estament judicial, independentment de la condició de gendre del rei de l'imputat. Perquè molts temem que al final, tot quedi en no res. Retornarà els doblers i a sopar de nou amb els sogres. Però sembla ser que aquestes coses no només passen amb la Casa Real, i més veient com s'ha resolt el tan mencionat i llarguerut "Cas del solar de ses rates". Confesso que vaig quedar de pedra quan vaig llegir la notícia: penes mínimes pactades entre el Ministeri Fiscal, la defensa i l'acusació popular (PSOE i PSM). Sembla ser que si no s'hagués fet així, el procés s'hauria eternitzat, i ja sabem el que diuen, que una justícia lenta no és justícia.

Però, són justes aquestes condemnes? Fan justícia? Sincerament, la meva opinió és que no. La Justícia està perdent els papers i la credibilitat. És lenta, moltes vegades es polititza i, a més, de tant ineficaç es torna injusta. S'està fomentant el retorn al "far west" on la llei se la prenia cada un per compte pròpia. Perquè la persona estafada pels Casasnovas i companyia ja no és viu, i ja no serà possible saber la seva reacció en veure com la fiscalia, que se suposa l'havia de defensar, ha acabat pactant penes mínimes. L'únic consol que queda a alguns és que queda ben clar que hi ha persones que et creues pel carrer que tenen les mans brutes. I els que poden caure, encara... o no!